El Consell Escolar de Catalunya, en consonància amb la laïcitat de la societat, havia proposat canviar el nom de les vacances escolars i rebatiar-les d'Hivern i Primavera, en lloc dels tradicionals noms de Nadal i Pasqua. El conseller Maragall ha negat el canvi i, per a sort del Principat, tenen un debat obert. No és senzill perquè hi ha raons en les dues propostes; una vegada allunyat el debat passional i dogmàtic, evidentment. Creure que un estat aconfessional i una societat multicultural demanden canviar unes tradicions arrelades en la religió catòlica, sembla lògic a primera vista.

Entendre que les societats no són ens de disseny sinó el resultat de la història i que és aquesta, amb tota la seva càrrega i no sempre positiva, la que les defineix i les fa diferents davant d'un mercat que les voldria homogènies, també és lògic. Per a mi, la lliçó ens la dóna la ciutadania perquè fa molts d'anys que ha dessacralitzat les festes, però en manté la tradició. Per a fer perviure la nostra cultura, no ens queda més remei que acceptar d'on venim per molt que actualitzem els costums.