algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Horitzó molt il·lusionant

Mentre que els nostres polítics provincials segueixen ocupats en el seu espectacle -inenarrable aparició en escena, divendres passat, de la portaveu de la companyia, Joana Barceló-, coneixíem que l'economia balear caurà enguany quasi un 3%, segons la Conselleria d'Economia, i l'any vinent seguirà caient. Les economies britàniques i alemanyes també decreixeran enguany i per al 2010 s'espera que puguin sortir de la recessió. Per acabar d'arrodonir les (males) notícies econòmiques, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) presentava l'Enquesta de Població Activa (EPA) que assegura per a les Balears que tenim 90.000 persones sense feina sobre unes 600.000 que estan en edat laboral, tot i que el decreixement de l'atur a les Illes és superior que a la resta del país. D'aquestes dades la primera consideració a fer és que només hi ha un conseller que està a l'alçada del càrrec que ocupa, i aquest és Carles Manera. La setmana passada digué que segueix sense veure cap "brot verd" a l'economia balear per a l'any vinent i, vengué a dir, que ningú no esperi els miracles que certs gurus ens anuncien, començant per la vergonyosa ministra d'Economia, seguint per Pepito el fantàstic i acabant pel president Pinotxo.

La segona consideració a fer és que l'EPA és, com el seu propi nom indica, una enquesta que el que fa és quantificar la població en edat de treballar i que, per tant, s'ha d'entendre que no hi hagi 90.000 persones que hagin perdut la feina, sinó que del total de gent en edat de fer feina n'hi ha 90.000 que no en tenen -perquè l'hagin perduda, perquè mai no n'han cercada, com podria ser un jove o una mestressa de casa...-. Però malgrat totes les matisacions, allò important que ens indica l'EPA, com en feia esment el secretari d'acció sindical d'UGT, Manuel Pelarda, és que en aquests moments a Balears estam ja al voltant de les 600.000 persones en edat laboral. Això quadra amb les projeccions demogràfiques del mateix INE i, també, del demògraf de la UIB Pere Salvà, que preveuen per a d'aquí a mitja dotzena d'anys que per mor la immigració -que no pararà perquè en ser la regió espanyola que manco malament està seguiran venint- necessitarem crear un 750.000 llocs de feina. I resulta que el màxim que hem creat ha estat i és aproximadament uns 500.000. Per aquí tenim un greu problema de futur.

Tercera consideració: la situació econòmica, en el millor dels casos, començarà a canviar no el 2010 -en el qual, segons el Govern, seguirem perdent feina-, sinó cap el 2011, i res no és segur respecte a això. Amb Britània i Alemanya en crisi, el turisme el proper estiu no es comportarà a l'alça sinó tot el contrari: més tot inclòs, manco despesa, manco turistes... I per a l'estiu de 2011, ja ho veurem. Tot això vol dir que la sortida de la crisi, que se'ns ha venut reiteradament com a immediata -per tothom excepte Manera- s'està ajornant cada vegada més i ja va cap a un futur ignot. Amb la preocupant possibilitat, cada cop més una certesa, que quan es produeixi per ventura serà estadísticament certa però amb un atur estructural d'allò més seriós que suposarà una realitat social molt diferent al que digui les estadístiques. Tot plegat, políticament vol dir que anirem a les eleccions de 2011 amb una situació socioeconòmica entre dolenta i terrible, enriquida per l'espectacle vergonyós de la casta política provincial agermanada en ser corrupta o donar cobertura als que ho són. Un horitzó d'allò més il·lusionant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Crits, fa mes de 12 anys
Gràcies Leap/E2020 per penjar-ho... i per sa boníssima traducció.
Valoració:0menosmas
Per Miquel, fa mes de 12 anys
Estic totalment d'acord amb en Barrufet; si en lloc de gastar totes les nostres energies filant tàctiques esportives les empràssim per a cercar solucions a la crisi, potser no ens aniria tan malament. Per què el futbol no té crisi? Per què els bancs no han tancat l'aixeta als clubs? Idò perquè tenen clar que així com hem deixat caure l'economia, mai no deixarem caure el futbol. El govern sap que per a la ciutadania aquesta seria una desgràcia encara molt pitjor.
Això és una puta vergonya.
Valoració:1menosmas
Per Barrufet, fa mes de 12 anys
No passis pena, tenim els millors tenistes del món, els millors futbolistes del món, els millors corredors de moto, de bicicleta, i de Fòrmula 1, els millors de hockey i de handbol i no parlem ja del basquet. Llàstima que la petanca no sigui olímpica perquè també donariem feina als majors de 55 anys.
Tothom sap de tàctica i d'estratègia esportiva perquè les teles no parlen de res més. Ara per a l'economia ja tenim els llicenciats del govern Zapatero i per al canvi climàtic els de l'oposició liderats per el doctor Aznar.
Valoració:3menosmas
Per Leap/E2020, fa mes de 12 anys
Informe públic GEAB nº 38

Les grans tendències de les fases 4 i 5 de la crisi global del sistema global (en les fases de decantació i de desarticulació geopolítica mundial) s'estan revelant cada dia una mica més (1) Tot el món s'ha donat compte de què Estats Units es veu arrossegat a una espiral incontrolable que associa la insolvència generalitzada del país a la incompetència flagrant de les elits nord-americanes per aplicar les solucions necessàries. L'anunciada aturada de pagaments d'EUA està en marxa com l'il·lustra la caiguda del dòlar US i la fuga de capitals del país: l'únic que no es coneixen encara és el nom del liquidador i el reconeixement de la fallida, però això no la retarda. I igual com el seu líder, Occident (incloent al Japó) cada dia retrocedeix una mica més amb l'aplicació de les seves noves orientacions polítiques, econòmiques, financeres i diplomàtiques (2), ja està en plena decadència com l'OTAN a l'Afganistan (3).

Segons el LEAP/E2020, l'any 2010 la Unió Europea se situarà en el centre de quatre restriccions estratègiques que li imposaran haver d'optar urgentment dins d'un context de col·lapse accelerat de l'àrea occidental, opcions que es podrien simplificar resumint-ho en el futur que espera al dòlar US. Aquestes opcions definiran permanentment el paper dels europeus al món posterior a la crisi. O es consoliden com a protagonistes-clau de l'estructuració del món del demà, afirmant la seva pròpia visió del futur i buscant socis ad hoc sense exclusivitat; o s'acontentaran amb ser condescendents amb el naufragi d'Occident seguint a cegues Washington en el seu descens a l'infern. En el primer cas, la UE assumiria plenament el seu paper històric de restaurar el control del destí col·lectiu europeu; en el segon, resultaria ser l'anella occidental del COMECON (4), apèndix sense futur de la superpotència tutelar.

Les principals tendències ja es poden identificar i segons el nostre equip pressionaran des d'ara intensament Europa en direccions previsibles. Però, la debilitat intel·lectual de l'actual lideratge polític europeu (tant de la Unió com dels estats membres) obliga a afinar els pronòstics.

En tot cas, sent la UE la major potència econòmica i comercial mundial (5), les conseqüències d'aquesta dinàmica tindran un impacte directe i ràpid sobre molts factors essencials a tot el món, econòmics, financers i geopolítics: tipus de canvi, preu de les matèries primeres, creixement, sistemes socials, balanços pressupostaris, estabilitat mundial.

En aquest GEAB N°38, a més de les recomanacions estratègiques i operatives per enfrontar la crisi i les seves previsions del risc-país davant la crisi per als anys 2009-2014, el nostre equip analitza les quatre dificultats estratègiques per a les quals la UE a partir de 2010 haurà d'aportar respostes amb serioses conseqüències, a saber:

1. Enfrontar la ruptura del sistema monetari fundat en el dòlar US i evitar trobar-se impotents davant de la perspectiva de 1€=2USD.
2. Evitar l'explosió dels dèficits pressupostaris a l'estil nord-americà i britànic
3. Respondre a la intensificació de la crisi Iran/Israel/EUA i de la guerra a l'Afganistan, definint una posició específicament europea.
4. Aprendre a treballar de manera independent i constructiva amb els nous actors claus del món postcrisi: Xina, Índia, Brasil i Rússia particularment.

En efecte, amb relació a tots aquests punts crucials per als europeus i la resta del món, no és possible esperar més enllà de 2011. Per adonar-se més enllà de 2010 d'aquesta impossibilitat d'esperar, n'hi ha prou d'imaginar què serà si els europeus romanen passius col·lectivament davant d'aquestes quatre dificultats.

1. Si els europeus es limiten a observar la caiguda del dòlar US, les seves exportacions als Estats Units i molts altres pagaments en monedes vinculades an aquesta divisa d'ara a un any estaran completament destruïdes, empitjorant la crisi econòmica i social a la UE
2. Si els europeus, i sobretot els dirigents de l'Eurozona, deixen créixer els dèficit públics, com ho fa França, l'Eurozona serà molt ràpidament víctima de violents conflictes interns entre Europeus del Nord i del Sud.
3. Si els dirigents europeus es limiten a seguir l'eix Israel/Washington en la qüestió nuclear iraniana i quant a l'Afganistan segueixen en sintonia amb l'administració Obama, entraran en un procés de confrontació amb l'opinió pública de la seva població per a la qual no estan preparats per mantenir-se en una posició de força, arriscant-se a una greu inestabilitat política en cada estat membre.
4. Si els europeus es neguen a discutir de manera independent els seus eventuals interessos comuns amb els xinesos, indis, brasilers i russos, simplement es privaran dels medis de fer valer la seva visió respecte a les tres limitacions precedents ja que aquests països representen avui les potències sense les quals ja res decisiu no pot fer-se (6).


Evolució històrica de la porció del PBI mundial del tàndem Xina-Índia (1500-2008) Fonts: Bloomberg / Gluskin Sheff -2009

Per als nostres investigadors, el cert és que 2010 és un any crucial per als europeus i el seu futur col·lectiu. A imatge del desenvolupament del conjunt dels fenòmens implicats en la crisi global del sistema actual, el temps sofreix una forta contracció: tot succeeix més ràpidament. I la posició de la UE, i més particularment de l'Eurozona, davant del dòlar US serà determinant: tant per als europeus com per a dòlar US i l'ordre monetari mundial. No és que els europeus hagin escollit l'any (2010) o el tema (dòlar US). Certament, els dirigents d'Eurolàndia preferirien continuar amb seus «business as usual». Però la història està dotada d'una notable ironia que posa als «aliats» dels Estats Units ara contra la paret, l'alternativa que es planteja és caure amb Washington o arreglar-se-les sense ells.

En aquest sentit, també pot sorprendre veure els «experts» de tot tipus presentar esbojarrats articles com el de Robert Fisk, «L'ocàs del dòlar» (7), que informa que russos, xinesos, francesos, japonesos i els països petroliers del Golf discutirien la cotització del petroli en una altra moneda diferent a dòlar US per d'aquí a nou anys. Per al LEAP/E2020, l'únic element sorprenent d'aquesta informació és el període de nou anys. Aquest canvi es produirà molt més ràpid, dins de 2 anys, sota la pressió dels esdeveniments.

Recordem el món de fa nou anys per comprendre l'extraordinària acceleració de la història que comporta aquesta crisi: Bush acabava de ser elegit, l'11 de setembre va ser dos anys més tard, Estats Units encara no s'havia empantanegat a l'Afganistan i l'Iraq, el Katrina no havia arrasat Nova Orleans, un euro valia 0,9 USD, mentre Rússia era un país a la deriva; la UE creia que elaborava una Constitució popular, i Xina era un actor internacional pobre; l'economia nord-americana era un exemple per al món i el Regne Unit donava lliçons ultraliberals a tot Europa, els bancs de negocis de Wall Street semblaven invencibles... La llista podria seguir allargant-se, però el que està clar és que cada un d'aquests esdeveniments hauria semblat inconcebible a la majoria dels «experts» amb prou feines unes setmanes abans que ocorreguessin. Pensar llavors que faran falta nou anys perquè es pagui el petroli en una altra moneda que no sigui el dòlar US és tant sols reflex de la voluntat (cada vegada d'altra banda més negativa) dels bancs centrals de comprar, comprar i que es continuï comprant aquesta divisa per evitar que s'enfonsi, francament és donar proves d'una ingenuïtat històrica que desarma.

Ja en el segon trimestre els bancs centrals de tot el món han començat a detenir la seva acumulació de dòlars US (el dòlar només és el 37% de les seves compres de moneda estrangera, representat el 63% de les reserves) (8). El juliol de 2009, gairebé 100 mil milions de dòlars US de capital net van sortir d'Estats Units (9); malgrat que el país pretén tenir èxit en atreure a les seves arques més de 100 mil milions de dòlar US mensuals per a finançar el dèficit federal (per no parlar de d'altres dèficit públics).

En aquest context, sorgeix una pregunta transcendental: Qui és qui realment compra els 100 mil milions de dòlars US en Bons del Tresor cada mes? Certament, no els ciutadans nord-americans que estan endeutats més enllà de tota lògica i no tenen ni estalvi ni crèdit. Certament, tampoc els operadors privats estrangers que estan cada vegada més preocupats per la salut dels Estats Units. Tampoc els bancs centrals de la Xina, Rússia i el Japó que han cessat les seves compres de bons des de ja fa molt, o van començar a vendre els T-bons o a transformar-los de llarg termini a curt termini; estranyament només el Banc d'Anglaterra sembla encara tenir aquesta determinació (10). Només ens queda el «sospitós de sempre», la FED i la seva xarxa de «primary dealers», el que significa «imprimir bitllets» en una magnitud bastant major de la que la FED reconeix amb la seva política oficial de «quantitative easing».


Evolució de les compres extrangeres de T-bons a llarg termini (1979 - 2009) Font: Market Oracle / Sean Brodick - 09/2009

Amb l'anunci dels pressuposts federals amb un dèficit de 1.000 bilions de dòlars US a l'any en la pròxima dècada (11)honradament, es pot pensar que la resta del món acceptarà encara nou anys de pagaments en moneda falsa? Potser ho faran els que pensaven, el Setembre passat, que era impossible l'enfonsament de Wall Street? O els qui creien que Obama havia de canviar els Estats Units i el món (12)? O els que persisteixen a creure que el consumidor nord-americà ressorgirà de les seves cendres per alimentar una «reactivació impossible»?

L'actual recaiguda del dòlar US no tindrà un respir inesperat a causa del pànic com l'any passat. Aquesta vegada la moneda nord-americana es veu com un espantaocells, no com un refugi, ja que el desacoblament de la resta del món (Àsia, Amèrica del Sud i Europa en particular) està en marxa. Per això, 2010 és un any crucial per als europeus. Si deixen transcórrer la marxa dels esdeveniments actuals, l'euro es convertirà en una moneda refugi i el seu preu asfixiarà l'economia europea. L'Eurozona ha de ser agressiva i discutir amb els principals actors econòmics i financers per evitar aquesta situació, que l'euro no pugi en relació amb el iuan, el ien i altres monedes dels seus socis comercials.

En realitat quant a aquest punt no hi ha elecció possible, comprar tots els dies milions de dòlars US, que valen cada vegada menys, i que són creats a un ritme creixent, no pot ser una política duradora (13). I el que és més, qui veritablement té un marge de maniobra per negociar amb el FMI, és la UE, per suprimir el dret de veto dels Estats Units i donar pas a les potències « re-emergents » (14).


Pes dels principals protagonistes en la riquesa mundial - Font: FMI -2009

Com passa amb freqüència, aquests són els esdeveniments externs que requereixen que els europeus actuïn units i proactivament. En aquest cas, per al LEAP/E2020, el dòlar US serà un poderós estímul per a l'actuació europea l'any 2010. La història, sobre la que l'equip del LEAP/E2020 sempre posa èmfasi, aquesta en què l'únic «sentit» és un molt bon sentit de la ironia, s'apresta clarament a donar als europeus un paper que tot el món espera veure jugar als xinesos.

=====
Notes
(1) Veure edicions anteriors del Geab (tornar)
(2) Veure GEAB N°37 al respecte. El canvi radical en la política monetària és per si mateix el cop més dur donat en dècades per un «aliat» al dòlar US i a les compres de Bons del Tresor. (tornar)
(3) Des dels Països Baixos a Alemanya o Itàlia, els països de l'Aliança que participen en el conflicte afganès esmenten cada vegada més obertament el seu desig de retirar-se de l'Afganistan el 2010, mentre que el Japó va anunciar la cessació del seu suport logístic a la coalició. (tornar)
(4) Organització d'ajuda mútua econòmica del bloc comunista, dirigida per l'URSS, i que es va dissoldre dos anys després de la caiguda del Mur de Berlín. (tornar)
(5) La UE és d'altra banda l'única potència dotada d'una moneda que pot exercir un paper d'alternativa al dòlar US, tenint alhora les terceres reserves mundials d'actius en dòlars US i les majors reserves mundials d'or, i amb un comerç exterior poc dependent del consumidor nord-americà. Tot i que atrapada en una situació insostenible, representa un protagonista extremadament potent, que s'ha convertit aquest any a la zona més rica del món davant d'Amèrica del Nord. (tornar)
(6) Com ho ha constatat Barak Obama en assenyalar el final del G7. I com ens mostra el gràfic. En efecte, no només el tàndem Xina-Índia ha vist que la seva participació en el PBI mundial va augmentar en gairebé un terç en 10 anys, sinó que a més a llarg termini, a part dels dos últims segles, aquests dos països van representar en general prop d'un 50% de la riquesa mundial. És difícil per als europeus passar per alt aquest «durador detall». (tornar)
(7) Font : The Independent, 06/10/2009. Versions lliures en traducció castellana; «La muerte del dólar», 07/10/2009. (tornar)
(8) Font: Bloomberg, 12/10/2009. (tornar)
(9) Font : ShockedInvestor, 16/09/2009. (tornar)
(10) Tanmateix, donat l'estat de les finances públiques del Regne Unit, això no pot ser de gran ajuda a EUA. El Partit Conservador sembla disposat a exercir el paper del FMI amb un programa de dràstiques retallades de la despesa pública, mentre Gordon Brown es ven les «joies de la família» de l'Estat. Fonts: BBC, 06/10/2009 / BBC, 12/10/2009. (tornar)
(11) Es pot suposar sense gran temor d'equivocar-se que aquestes estimacions seran molt inferiors a la realitat perquè es basen en previsions de creixement del govern federal. Font : US Congressional Budget Office, 08/2009. (tornar)
(12) Visiblement en queden alguns uns de congelats en els gels noruecs, encarregats d'otorgar el Nobel de la Pau. (tornar)
(13) Aquest és un dels missatges que van voler transmetre els ciutadans japonesos amb el canvi radical del règim a Tòquio, fa poc més d'un mes. (tornar)
(14) Coneixent la Història, veritablement és una mica difícil titllar la Xina, l'Índia o Rússia de potències «emergents». (tornar)

http://www.leap2020.eu/El-GEAB-N-38-esta-disponible!-La-crisis-sistemica-global-La-Union-Europea-en-una-encrucijada-en-2010-complice-o-victima_a3889.html
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente