És estrenada als Estats Units i després distribuïda arreu del món la pel·lícula de cinema mut La General, o també El maquinista de la General, que narra com l'ingenu maquinista ferroviari Johnny Gray té dos amors en la seva vida, la seva locomotora, anomenada La General, i una al·lota, Annabelle Lee.
Quan arriba al poble del sud on Johnny es troba, la notícia de l'esclat de la Guerra Civil entre nordistes i confederats fa que tots els homes s'enllistin en l'exèrcit que ha de defensar els interessos del territori. Però la sol·licitud del maquinista és rebutjada, puix que els responsables de fer les llistes opinen que el xicot serà més útil en els serveis del tren. La seva enamorada sense saber la raó del rebuig se sent decebuda. Volia un heroi, un soldat i no algú que resti a la rereguarda.
Johnny s'haurà de treure del damunt l'etiqueta de covard que li havien posat. Es trobarà, ell i sempre en companyia de la seva màquina, immers en mil aventures bèl·liques i sense voler, participa en nombrosos combats. Com és natural se'n surt de tot plegat i recobra l'amor d'Annabelle, que havent caigut presonera de l'enemic és alliberada pel seu heroi.
Com hem dit abans, ingenuïtat a balquena i alhora una obra mestra en la història del cinema. Dirigida per Buster Keaton, i també per Clyde Bruckman, la pel·lícula tingué un gran èxit. Interpretada per Buster Keaton, Marion Mack i Glen Cavender en els papers principals, no descurà mitjans humans i tècnics.
Joseph Francis Keaton, anomenat Buster (1896-1966), aconseguí un estil personalíssim com a actor i això fou, principalment, a través de la paradòxica expressivitat del seu rostre, sempre impertorbable, rígid, com una esfinge, i això al davant de qualsevol situació. Com a director la seva obra se centrava a contraposar la il·lusió i la realitat, quelcom que el convertia amb mestre d'un agoserat i estudiat humor.
Aquesta tècnica escenogràfica el convertia en excel·lent figura de la farsa dramàtica, puix que rere les rialles hi solia haver sempre alguna dissort. No va saber assimilar tanmateix el progrés tècnic del cinema, el sonor, per exemple, que no s'ajustava al seu estil. Entre les seves creacions més destacades s'ha d'esmentar La llei de l'hospitalitat, El navegant, El cameraman... La creació, doncs, d'aquest personatge falsament impertèrrit al davant dels entrebancs, és genial i resulta profundament poètic i subtilment còmic.
Curiosament, l'any 1927, el mateix de l'estrena del Maquinista de la General, era incorporada la paraula i el so al cinema i la cadència d'imatges per segon passava de setze a vint-i-quatre. Keaton no pogué incorporar aquells canvis a la seva idea narrativa, basada fonamentalment en el gest i la mímica.
