L'arxiduc, darrera mitologia

Amb un cel encapotat, grisenc i feixuc, al nord de la ciutat de Praga, al seu castell de Brandeis, el dotze d'octubre de 1915, moria l'arxiduc Lluís Salvador d'Hausburg-Lorena i Borbó. Abans-d'ahir va fer noranta-quatre anys que s'esdevingué el luctuós episodi. Passar de la història a la mitologia, un procés que cristal·litzà a l'eternitat l'aura misteriosa abans que el document oficial, és privilegi sols reservat a certs personatges especials, carismàtics i populars. De tots els que, als començament del segle XX, desfilaren per Mallorca i amb Mallorca, per amor, s'imbricaren; l'arxiduc, tal vegada, sia l'únic que amb tot mereixement ha entrat al gruix fabulós, particular i sagrat de la mitologia mallorquina.

Va comprar, el gener de 1872, a sa Pobla, la possessió de Miramar a l'honor de Joan Serra i Serra, Verdal, ric propietari rural que per herència de la seva difunta esposa, amb les seves filles, menors d'edat, era propietari de la finca Miramar, al terme de Valldemossa. El mateix arxiduc ho conta al seu llibre Lo que sé de Miramar. Miramar fou la seva primera propietat mallorquina. El lligam. Miramar, punt major de la bellesa de la costa mallorquina. Encisador paratge, penya-segat, mar i airecel. Volada de gavines, flaire de romaní. Desvetllament de Ramon Llull, somni de Lluís Salvador. Clau d'una mitologia que sembla història.