La ministra i la teòlega

Trinidad Jiménez ha analitzat a Palma l'estat de la qüestió sobre la grip A. Ho ha fet, em sembla, amb la ponderació i la responsabilitat institucional que correspon a un servidor públic, i sense alarmismes, seguint l'estil que ha donat el seu ministeri a la comunicació. En aquest mateix context sorprèn l'aparició a internet, dilluns passat, d'un vídeo de 53 minuts protagonitzat per la religiosa Teresa Forcades denunciant i alertant sobre el muntatge que els poders polítics i econòmics estan fent amb la pandèmia. D'entrada hom té la impressió de trobar-se davant dos missatges incompatibles, el de la ministra i el de la teòlega, que es contradiuen, però potser també van en paral·lel i actuen en dos àmbits diferents que no es creuen ni s'exclouen. La titular de Sanitat sembla que està en el seu lloc i hom té la sensació que el govern de l'Estat no afavoreix polítiques sensacionalistes ni interessos inconfessables de les multinacionals farmacèutiques.

La doctora en Salut Pública i teòloga Teresa Forcades, religiosa de moda a Catalunya i amb una capacitat de comunicació poc comuna pel que fa als components de l'Església actual, fa afirmacions contundents i arriscades, infreqüents en individus que reflecteixen en sentir d'una institució més aviat donada a actuar a la defensiva i a navegar. És difícil imaginar que la serenitat de Trinidad Jiménez amagui interessos i actituds tèrboles del poder econòmic i de l'OMS. Des d'aquest punt de vista, parlaríem de cinisme i d'insolència política. Però també es fa difícil interpretar aquesta actitud tan bel·ligerant i agressiva d'aquesta feminista catòlica, religiosa benedictina, però sempre ben informada i provinent del camp de l'empirisme. Si realment no tingués proves o indicis clars que podríem trobar-nos davant un crim groller de les indústries farmacèutiques, seria difícil justificar una actitud tan decidida com la seva.

Mancats com estam, en l'Església, de persones legitimades i amb credibilitat per a poder parlar amb naturalitat i de forma convencional d'aquestes problemàtiques, seria una llàstima que aquesta lluitadora no encertés en la seva estratègia. Entenc que Teresa Forcades no està afectada tant per les teories de la conspiració i dels muntatges com per una visió crítica de la realitat, que la porta a la denúncia i a l'atreviment. Des d'aquest punt de vista, pens que l'actitud mesurada de la ministra podria estar coincidint amb la de la feminista, en la mesura que ambdues coneixen l'estat de la trinxera farmacèutica i del negoci immoral i encobert que hi podria haver amagat darrere l'alarma mundial. Des del seu càrrec de responsabilitat política, la primera adoptaria una actitud de distanciament dels propòsits desvergonyits; mentre que la segona, des d'una perspectiva militant i hipercrítica, es posicionaria clarament en la trinxera de la denúncia contra les multinacionals i aquelles institucions que entenen la humanitat com un col·lectiu de consumidors i poca cosa més.