Els quilometratges alimentaris
El comerç internacional de productes agroalimentaris a la nostra època és un fet concentrat en molt poques empreses. Els interessos d'aquest complex agroindustrial, sostinguts per l'Organització Mundial del Comerç i altres instàncies internacionals, han imposat el transport d'aliments des de llargues distàncies amb enormes costos energètics. El concepte de food miles o "quilometratges alimentaris" és prou conegut en l'àmbit anglosaxó -no tant en altres indrets- i expressa la necessitat d'avaluar els costos ambientals d'aquest model de comerç. Fa referència als costos energètics del transport a llarga distància dels aliments i, per la via de la lluita contra el canvi climàtic, introdueix un element de defensa de les produccions locals. No és una aportació menor, aquesta, en la defensa de les agricultures pageses. D'entrada, en aportar un nou element de rellevància ambiental al debat alimentari, converteix el que podria presentar-se com un simple proteccionisme localista en el major dels universalismes. Menjar local, d'aquesta manera, no és tan sols protegir la terra que ens envolta de manera més immediata, sinó protegir la globalitat del planeta. Localisme i universalisme es lliguen d'una manera profunda i lògica.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una cosa semblant passa en s'àmbit esportiu quan es defensa que dur a un equip de futbol, per exemple, jugadors de totes ses parts del món és molt més positiu que basar-se en jugadors de sa pròpia terra. Es primers són es mellors del món, mentre que es segons només d'un lloc del món, seria sa lògica seguida. Per això sempre m'han caigut simpàtics equips com l'Athletic de Bilbo o l'Erreala de Donosti (sa de s'època de n'Arkonada, vull dir). El Mallorca, per contra, des de sempre s'ha caracteritzat per fitxar jugadors de fora. Lo local és de "baixa qualitat"