Grip nova

El glamur de fumar (o besar) amb mascareta

TW
0

L'amenaça vírica permet veure aquests dies estampes impagables, com grups de conscienciats ciutadans del món amb mascareta mèdica a l'alçada del coll -una estilosa manera de dur el complement de moda que permet veure les cares dels portadors- fumant a les portes de la terminal de sortides de l'aeroport de Son Sant Joan. No sabem si és una imatge recorrent en totes les destinacions clàssiques de sol i platja; el que sí sembla clar és que els subjectes de l'acció temen més aquella malaltia abans anomenada grip porcina -imaginam que les autoritats sanitàries la varen rebatejar per no ferir les susceptibilitats dels malalts ni els interessos dels malmenats ramaders- que els comprovadíssims i també publicadíssims efectes nocius de tots els elements que aspiram amb el fum de cada cigarret -fumadors i no fumadors-, inclosa la nicotina. No entrarem en la pol·lució generada pel querosè i altres combustibles imprescindibles per a la Primera Indústria.

També ignoram si usen els preservatius com empren les mascaretes o si la inútil mesura profilàctica -la ministra Jiménez ha deixat clar aquest divendres passat que les mascaretes són adequades i efectives només per als infectats, bonica manera de xafar-li les perspectives de negoci al meu negre, que ja n'havia comanat deu caixes per revendre-les en les revetles de Sant Bartomeu- la mantenen als seus països d'origen. Per ventura només l'executen al Tercer Món o als indrets on el Producte Interior Brut encara és negatiu: ja se sap que les desgràcies sempre es venen en paquets i que no es poden comercialitzar per separat... Tots tenim al cap els elements, endògens i exògens, que, amb l'amenaça de la malaltia, completen l'apocalíptic estiu del 09.

Tornant al grup de relaxats fumadors conscienciats de la pandèmia, ara no encertam a resoldre quina hauria estat la millor manera d'acostar-nos-hi amb l'excusa de demanar-los foc: discretament, oferint-los uns tamiflús d'estraperlo; amb esternuts renouers, la boca oberta i moquejant, o directes a barraca amb una cinematogràfica besada amb rosca per a cadascú. La darrera opció executada, evidentment, amb mascareta: fa temps que l'alè de tabac no ens resulta gens motivador...