Si estrany és el poc cas que s'ha fet, en general, del gran acord de finançament per a Balears, més estrany és encara l'actitud del PSOE balear. Tant en les intervencions públiques com en entrevistes fetes a Carles Manera i a Francesc Antich, com sobretot en la intervenció del president dimarts passat en el Parlament, els dirigents socialistes fugen de reivindicar per a si mateixos i per al seu partit l'èxit assolit. Així que una de dues: o ni ells tan sols estan segurs que rebran el que diuen que rebran o estan en un estat pseudocatatònic incomprensible.
Si a la fi fos la primera opció, estaríem davant -com ja s'ha dit en un altre article recent- d'un frau de tal magnitud que ningú que dugués carnet socialista no podria sortir pel carrer mostrant-lo. Bé, no exagerem: simplement el PSOE balear hauria estat víctima d'un engany tal, que tant Antich com Manera quedarien com a beneits i el PSOE perdria totes les opcions bones que pogués tenir per al 2011.

Seria, per als socialistes, letal de necessitat. Tot pot ser en aquest món, però sincerament resulta difícil -fins i tot tractant-se de Zapatero- imaginar una farsa tan enorme. I com que no és ni raonable ni lògic esperar que estiguem davant d'una teatre de l'absurd tan patèticament inútil, només queda l'altra explicació. Que el PSOE està catatònic, adormit o empardalat. No és comprensible que amb l'allau de crítiques que rebé Antich dimarts passat al Parlament -i al seu través Zapatero i tot el PSOE, tant nacional com regional- el president no tragués pit, no defensàs políticament l'acord, no reivindicàs l'excel·lent feina partidista que s'ha fet, que ha funcionat a la perfecció -tant la del PSOE balear via Carles Manera i ell mateix, com la del PSOE general a través de Zapatero, Salgado, Blanco...- i de la qual n'ha resultat el millor acord de finançament que mai no ha tengut la CAIB.

Imaginem per un moment que s'hagués acordat la quantitat addicional que fa només un mes s'anuncià: uns 250 milions. Li haurien dit de tot, a Antich, manco guapo: que si venut, que si traïdor, que si autoodi, que si socialista sucursalista, que si inútil, que si pinta moneies, que si... hauria rebut, com a ell li agrada dir, una pallissa de ca de casa externa. Ho sap perfectament. I resulta que assoleix un èxit polític de primera magnitud i l'home es limita -dimarts a la Cambra- a fer una mena d'inventari de xifres, a defensar l'èxit en clau estrictament economista i quasi demanant perdó -"sempre es pot aconseguir més" -. Del tot incomprensible.

Si només hagués estat Antich, es podria pensar que havia tengut un mal dia, i mira: a tothom li pot passar. Però no és així. És un acord del PSOE, o si més no de Manera i del mateix president, això de no treure'n profit partidista. Tant el conseller com Antich no perden ocasió d'adoptar una falsa i sobretot inconvenient -per als seus interessos- modèstia per explicar l'èxit que, en tot cas, diuen, "és de país". Realment deuen creure que hi ha un nombre estadísticament significatiu de balears, i específicament de votants socialistes, que saben què punyetes vol dir això o els importa? L'èxit l'ha aconseguit el PSOE. Se miri per on se miri. Si hagués fracassat, l'haurien laminat els mateixos als quals ara serveix generosament la no-explotació de l'èxit. Són un sants, aquests socialistes...