S'esmuny el debat del finançament i encara no sabem quan començarà a arribar la quantitat que desconeixem. Potser no ens hauria de preocupar tant com en què es gastaran, perquè la doblerada arribada per la via de les inversions estatals, en part, és morta de rialles a l'espera de no trepitjar cap call.
No és honrat demanar més recursos mentre s'és incapaç d'imposar, després de tot el debat que vulgueu i més, els traçats dels nous trens o el del tramvia de Palma. Un govern de coalició té el debat intern com a obligació, però la primera de totes és governar, que significa, inexorablement, fer tort qualcú. Els doblers estatals arribats a Medi Ambient, gestionats per UM, deuen tenir cera del Corpus perquè no han generat cap debat, només fotografies rialleres.
Per contra, els destinats a Mobilitat, en mans del Bloc, mouen passions entre els socis i tothom hi vol treure partidista tallada. No es tracta de reivindicar la taifa, sinó l'eficàcia del consens. Però eficàcia; perquè el contrari significa l'absurd d'anihilar amb un parell d'exemples mediàtics tota la feina feta en grup.
