algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

Dia 19 de juliol

EN EL CARRER
A les sis del matí, un gall de llavor va cantar esquerdat. I el sentiren arreu de Mallorca. Era un mal auguri. Els moixos del Puig de Sant Pere seguiren les consignes de la FAI i convocaren vaga general. Però des del moment que cap d'ells mai no ha fet feina, la convocatòria no va tenir gaire incidència.

-Pinten bastos! -va exclamar en Matasetzes.

En sentir el cant esquerdat del gall havia pegat bot del llit. Va ajustar-se els calçons i va guaitar al carrer per si algú menava fressa. Va veure apropar-se el reverend Sagesse.

-Don Nicolauet -el va escometre-, que em donaríeu una peça de quatre per un quemullar...?

Va detenir-se, el reverend Sagesse.

-Et don l'oportunitat de servir la pàtria netejant-la de males herbes.

Confós, va passar-se una mà pel clatell, en Matasetzes.

-Veureu mossèn -li va respondre-, el senyor batlle de Palma ja em va oferir feina d'agranador, però la granera pesa massa.

Tanmateix, el reverend Sagesse no se l'escoltava. Feia camí cap a Capitania i ja era un pelleringo de fosca enmig de la llum incerta de l'alba.

EN EL GOVERN CIVIL
Prop de les vuit del matí un grup de militars s'apostaren a les proximitats de la Delegació del Govern. No gosaven entrar, perquè aquests dies han arribat a Mallorca 328 agents per a reforçar la seguretat.

-Quants n'hi ha de guàrdia...? -va demanar un.

-Dos i són a berenar -el va informar un altre.

-I els 326 restants...? -va voler saber el primer.

-Vigilen la piscina de Pedro la Jota -va respondre l'altre.

Aleshores irromperen en el despatx de Ramon Socias fent el pas de l'oca.

-És vostè el senyor Antonio Espina...? -va demanar-li, un, a Ramon Socias.

-No senyor -va respondre-li Ramon Socias.

-Idò, què hi fa aquí...? -va voler saber l'oficial, evidentment desconcertat.

Va ésser quan Ramon Socias va veure que era el moment de sincerar-se i va respondre la veritat. És a dir, que no ho sabia ben bé què hi feia.

-La meva afició és empaitar maulets -va admetre Socias.

Els militars es consultaren amb la mirada.

-El detenim...? -va demanar un.

-Convidau-lo a un palo amb sifó en el bar del costat -va respondre, en veu baixa, el que manava-. I ara no veus que ni estudiant a West Point ho faria millor...?

A CORT
Cort va caure en poder dels colpistes sense lluita. Era diumenge i no hi havia ningú. De manera que Madò Catalina va aprofitar per fer-ne de les seves. Va pujar els escalons de quatre en quatre fins a arribar al balcó.

-Viva Franco y arriba Españaaaaaa...! -va cridar amb molta més potència que el corn del peix.

A la plaça sols hi havia na Capellot. I va fer allò que sap fer: va llevar-se el capell i va tirar-lo a l'aire.

Però el crit de Madò Catalina va convocar una multitud. Des de la Costa de Sant Domingo va arribar un cotxe descapotable que portava les Tintoreres amb pinta i mantellina.

Cantaven:

-Un, dos, tres, Mallorca nuestra es!

Des de la plaça de Santa Eulàlia va comparèixer José María Rodríguez. Anava disfressat de Spiderman, però el reconegueren per la mestria que va demostrar desconnectant els fils de la Telefònica que travessen el cel de Cort. A més a més, l'acompanyaven una grapada de funcionaris eventuals d'EMAYA que s'apostaren a les cantonades de la plaça i es comunicaven amb walkie-talkie, tal com ho fan a l'Ofrena Floral del 31 de Desembre.

-Ojito, jefe, por la calle de los Bastardos se acerca una señora con rojos tomates en la cesta. Corto y escucho!

-Al habla Spiderman Rodríguez. Preguntadle por qué los compra rojos. Corto y cambio!

-Textual: porque si los compro verdes no sirven para el trampó, sogilipollas! Corto y escucho.

-Comprendido. Que dé los tres vivas a España y abandone la zona nacional a lo Lance Amstrong. Corto!

Pel carrer Colom s'apropava Carlitos Delgado amb una americana clavada a la de gala del Marquès de Villaverde.

Na Capellot en va fer cinc cèntims a en Matasetzes.

-Ha entrat pel carrer Colom un menut tot estirat, vestit de gelater.

I en Matasetzes va saber tot d'una de qui es tractava.

Carlitos Delgado comandava un batalló de cabres salvatges baixades del Galatzó.

-Ell cantava el Cara al Sol amb més pulmons que en Fleta -va dir na Capellot.

-I les cabres...? -va voler saber en Matasetzes.

-Belaven -va respondre na Capellot-. Feien be, be, be...!

EN EL CEMENTIRI
En Matasetzes i na Capellot passejaven sense presses pels carrers de Son Tril·lo. L'aldarull de Palma arribava esmorteït i podien delectar-se amb el cant del pinsà.

-La darrera vegada que un senyoràs va convidar-me a passejar va ésser en els jardins de les Tulleries -va comentar na Capellot.

Va sincerar-se:

-Jo m'he fet, Guillem, amb la crema d'Europa. Si François de Clermont m'obsequiava amb un moniato calent, no dubtis que, l'endemà, encara no havia donat una passa i el Comte de Chambord corria a comprar-me les avellanes.

-Jo duc una llosca de filet -va dir-li en Matasetzes-. Si vols que peguem una calada perhom...

Va mirar-lo amb un cert menyspreu, na Capellot.

-La primera per jo -va decidir.

Caminaven a poc a poc, s'amaraven de pau. Na Capellot va taral·lejar una romança: "L'aurora di bianco vestita/ già l'uscio dischiude al gran sol...!"

-Véns sovint per Son Tril·lo...? -va demanar-li, na Capellot, a en Matasetzes, mentre li fregava un pit enorme pel nas.

-Però deixaré de venir-hi, perquè tenc un mal averany -va respondre en Matasetses amb melangia indissimulable.

Va afegir:

-Aquests paratges tan silents, ben aviat seran més concorreguts que el Ram.

Va mirar cap a Palma.

Palma ja havia emmudit. Però en alguns indrets, disparaven.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 14 anys
Gracies als politics de la "democracia", es clar, ells ho fan posible. Calvo, Antich i Armengol, inclosos, sensa oblidar els politics restants del Pacte. No els-hi cau la cara de vergonya a tots ells?
Valoració:9menosmas
Per Joan Vicenç, fa mes de 14 anys
Avui he anat a peu on matàren en Lorca, entre Alfacar i Víznar. Un indret convertit en parc. Però a la paret del portal hi ha una pintada anarquista que diu: Viva la revolución!.

Avui de capvespre he volgut comprovar si a la catedral de Granada, en plè centre de la ciutat, turístic, encara hi són gravades les paraules José Antonio Primo de Rivera. I sí, sí que hi són. Els vencedors encara guanyen.

Salut Llorenç!
Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente