Mai no he acabat d'entendre com s'està tractant això del canvi climàtic. Que l'increment de la temperatura sigui una realitat provada ho comprenc, que les projeccions més rigoroses parlin d'un increment de 5,2º de la temperatura global en el 2100 també ho veig versemblant, el que no acab d'entendre és que els estats es preocupin pel canvi climàtic i no posin al mateix nivell temes com la contaminació de l'aigua, l'ús pervers de la biotecnologia i la nanotecnologia, la destrucció dels ecosistemes o amenaces tan certes com la nuclear. Encara em deixa més astorat veure com davant el canvi climàtic hi ha gent que diu: "No vos preocupeu, podreu seguir amb els vostres usos malversadors d'energia fins a l'infinit si apostam per l'energia nuclear".
Em ve al cap aquesta reflexió després del penós episodi de l'ajornament del tancament de l'obsoleta central nuclear de Garoña (Burgos) fins a l'any 2013 i la forta campanya que ha endegat el lobby pronuclear. Els arguments són pobres però de fàcil assimilació per una població que en temps de crisi enyora una energia suposadament neta, barata i il·limitada. Que la campanya no és sols d'opinió, sinó que es dirigeix a condicionar les decisions polítiques, ho prova l'èxit obtengut mantenint oberta la 2a central més antiga del món (amb nou incidents en el que duim de 2009). Zapatero ha incomplit el seu compromís electoral i s'ha situat en la posició de González amb allò tan calculat de "l'OTAN d'entrada no". Si el 2009 hi ha raons per prorrogar la vida d'aquesta central, per què no n'hi ha d'haver el 2013? És més, determinades inversions no tenen sentit de fer-se sols per a un període de 4 anys. És probable que, sota la taula, hi hagi seriosos compromisos de futur.
És comprensible que Iberdrola i Endesa es moguin davant el Govern, perquè si bé Garoña és una amenaça per a la seguretat de milions de persones a la vegada és una mina d'or per als seus propietaris. És una central ben amortitzada amb uns marges de guany importants. La pela és la pela. Però les nuclears no són la solució ni a la crisi energètica ni a l'encalentiment global. L'energia nuclear és produïda a través d'una tecnologia cara i perillosa. Té un cicle molt ineficient que sovint no seria viable si no fos per un doble ús energètic i militar. De fet, aquest és el tema que pica en el programa nuclear, tan atacat en aquest cas, de l'Iran. Es pot arribar a necessitar més energia per construir, mantenir en ús, protegir les instal·lacions i amagar els residus radioactius durant mil·lennis que no la que produeixi la central. I tots aquests processos són intensius en la generació de CO2.
Si per desgràcia s'esdevé una fuga o un problema pitjor, com ja ha passat en algunes ocasions, el fracàs econòmic, social i ambiental del projecte és absolut. És per això que les nuclears són considerades per molts d'experts com ineficients, insegures, lentes i molt costoses. L'estratègia dels seus promotors davant les dificultats és privatitzar els guanys i socialitzar-ne els costos. De fet, no hi ha una sola nuclear en el món gestionada sols amb doblers privats. A l'Estat espanyol, la gestió dels residus radioactius, l'han pagada durant anys els contribuents a través de les tarifes elèctriques. Sense la subvenció pública directa o indirecta, les nuclears són inviables. El negoci rodó és que et paguin la central, et gestionin els residus radioactius i te'n deixin perllongar la vida útil els anys que faci falta.
