No gosaria dir que l'Audiència Nacional només s'atreveix a pronunciar-se contra els tractes de favor socialistes al periodista més influent d'Espanya (autoqualificació) i que per no fer el mateix amb els populars, amb Matas al capdavant, s'inventa una curiosa teoria de la caducitat dels terminis legals que comencen a comptar sense publicació al BOE. I no m'hi atreviria per dos motius. El primer, perquè em fan més por que respecte i a aquesta edat he tornat poruc.

El segon, perquè no tenc la certesa de si, amb l'apel·lació a la comptabilitat imaginativa dels terminis, cerquen no emprenyar el PP o el poders periodístics. Com que no ho sé, mai no gosaria qüestionar la sentència que deixa en ridícul la ministra Narbona, del govern Zapatero, i els llepaculs peperos que li feien de claca, amb el conseller Fiol al capdavant justificant l'ús didàctic de la famosa piscina. Menys és res, malgrat som en la certesa que, gràcies a l'entreguisme dels socialistes, la cautelosa sentència només servirà perquè allà no hi puguin anar els escolars que ja no hi anaven.