El passat 6 de maig servidor analitzava com era d'arriscada l'estratègia del PP per a les eleccions del 7 de juny. En el sentit que convertir-les, com ho fa, en una primera volta de les futures generals a tot el país i en una revàlida de les autonòmiques de Balears era quelcom que suposava un risc gratuït a pesar del que deien les enquestes: que les conegudes fins aleshores li donaven la victòria. Dues setmanes després en coneixem d'altres, d'enquestes -una de nacional i una altra de regional-, que demostren si més no que, en efecte, l'estratègia és molt agosarada. El sondeig, conegut ahir, del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) per al conjunt nacional dóna un empat al 42% entre PSOE i PP, amb una lleugera diferència a favor socialista (42,8% contra el 42,2%). Les variacions sobre les anteriors europees, les de fa cinc anys, serien mínimes: un punt més per al PP i sis dècimes manco per al PSOE.

La diferència entre ambdós partits seria així tan poca com que seria inferior al marge d'error de la pròpia enquesta. Un empat tècnic se'n sol dir, d'això. Però políticament seria molt més. Una infinita errada estratègica del PP, per mor de la qual seria probable que el lideratge de Mariano Rajoy quedàs en entredit, ateses les ganes que li tenen alguns dels seus companys. Si un resultat així es convertís en realitat, enmig d'una crisi econòmica tan galopant que necessàriament hauria d'erosionar el partit governant i enlairar el de l'oposició, certament s'hauria de concloure que Rajoy no és l'home que conduiria a la victòria el PP a les pròximes generals i, consegüentment, la possibilitat que se'l canviàs a curt o mig termini seria molt alta. Per contra, en el PSOE podrien fer repicar campanes, perquè si amb el que cau empata (o perd o guanya per una misèria de percentatge, inferior als dos punts), és que no té oposició.

Les enquestes, enquestes són i, per tant, no cal extreure'n conclusions definitives perquè s'ha d'esperar a veure què passa dia 7, però almanco el sondeig esmentat posa de manifest allò que s'ha comentat aquí més d'un pic: l'estratègia arriscada del PP que se li pot tornar a damunt com un temible bumerang. I pel que fa a Balears, dos quarts del mateix. La inclusió de Rosa Estaràs significa, perquè així ho ha volgut el PP, llegir en clau regional el que diguin les urnes europees. I el passat cap de setmana el diari Ultima Hora ens oferia una enquesta que fa palesa la, també, arriscadíssima estratègia de voler-hi veure una revàlida de fa dos anys, en l'àmbit autonòmic. Perquè el sondeig preveu que el PP guanyarà el dia 7 de juny, però dins d'un marge que va dels 2 punts fins als 9, depenent de la participació. En principi pot parèixer un bon resultat, però resulta que fa cinc anys el PP ja va treure 8,5 punts al PSOE.

És a dir. que en la part de la forquilla més bona per als conservadors el resultat els deixaria pràcticament igual que el 2004, i qualsevol altre resultat suposaria que guanyarien per manco. Políticament, després de tot el que ha dit i fet el PP, i farà i dirà, seria focalitzar un mal resultat exclusivament sobre Estaràs. Injust, però aquest risc ha assumit la pròpia direcció. Com sempre, cal esperar què passarà per concloure res, però, si més no, de moment queda clar que l'excés d'agosarament assumit per Estaràs ha estat enorme i que, com el sondeig es converteixi en realitat, el futur del PP a Balears serà molt complicat.