Ningú no és socialista perquè tengui el carnet del PSOE, ni nacionalista perquè formi part d'una formació nacionalista, ni demòcrata perquè estigui inscrit a un partit democràtic. La política és conversió de teoria en pràctica. I les idees es demostren a la pràctica. Presumir de socialista o de nacionalista -i més si s'ocupa un càrrec públic- per després mostrar-se defensor d'un obelisc erigit en honor dels colpistes i instructors dels Dragones de la Muerte fa vergonya -per ineptes- i mou a la befa pública -per curts i ignorants. Avui també som els temps del pragmatisme. La política, més que mai, és l'art del possible. En aquests moments del desenvolupament democràtic, el tacte i la tolerància són fonamentals a l'hora d'operar dins el cos social.

D'aquí ve la gran importància d'acabar amb l'obelisc feixista. En aquest cas, cap demòcrata no pot dubtar. Aquí no hi ha col·lisió d'interessos entre diferents segments socials, on sempre fa falta el diàleg. Aquí o ets antifeixista o no ho ets. A cap lloc d'Europa existeix un monument a instructors d'escamots d'execució de demòcrates, amb o sense inscripció. Ni l'esquerra ni la dreta de cap banda ho consentirien. Per això, els posicionaments sobre l'obelisc deixen cadascú al seu lloc. Gent que ocupa un càrrec públic d'esquerres s'oposa a la retirada del monòlit. En realitat, mostren el llautó. Les idees són pràctica, no carnets d'oportunistes.