No em dol reconèixer que m'he equivocat i no em consola veure que som molts els qui hem caigut en el mateix error. Quan Nadal guanyà i mostrà el seu tarannà sense el sedàs de Munar, vaig omplir aquestes línies escabellat de com anava fent malbé la consecució dels objectius que pensava prioritaris i que, per primera vegada, semblaven assolibles: créixer en la base electoral aprofitant el terrabastall del PP i estendre llaços a les altres illes. Segons declararen, era el que justificava l'opció de pactar amb l'esquerra a totes les institucions.
Mai no vaig dubtar que Nadal errava l'estratègia per manca d'habilitat política o per pura limitació personal. Es multiplicaven les veus, tant internes com externes, que coincidien en aquesta anàlisi.
Anava errat, molt equivocat: els objectius de Nadal eren uns altres i els temps per aconseguir-los, també. El primer objectiu, el suprem, el que ha marcat totes les seves accions, és mantenir el PSOE allunyat d'una possible majoria d'esquerres. Impedir que Antich, Armengol i Calvo aconseguissin extreure rèdits de l'acció de govern és el nord que el guia, perquè està convençut que és millor no créixer en diputats que fer-ho i que després siguin prescindibles.
Un govern que funcioni, després de la legislatura del saqueig capitanejada pel fugat Matas, més que una tarja de presentació és una tarja de crèdit. Un crèdit que afavoriria tots els socis però que, amb molta probabilitat i gràcies a la visualització de les presidències i a la llei electoral, afavoriria més el PSOE. A la vegada, la delicada situació interna del PP n'augurava una caiguda significativa, més nombrosa en representativitat de la que previsiblement augmentaria UM.
Des d'aquesta perspectiva aconseguir, mitjançant les accions més surrealistes, el permanent renou que guanya les portades de tots els mitjans és la manera més segura que la ciutadania no pugui apreciar l'acció de govern. És una opció. Però, almanco, als seus els hauria d'haver explicat que no vol fer-se gran. Volien les presidències -sembla dir-, idò ara patiran el desgast de tenir-les! Però, vius! Una cosa és tibar la corda i una altra rompre-la. No n'és el moment i sap que fer màrtir l'esquerra és pitjor, perquè arrossegaria a les urnes els qui se sentissin agreujats per la censura.
És cert que, a priori, el PP no està per afavorir-la ni, molt menys, per assumir el govern en aquests difícils moments. Però el PP canvia d'estat d'un dia a l'altre i la seva base electoral és estable i forta. Si els socialistes encara tenen les presidències, és perquè sap que ara, gràcies a la seva permanent erosió i a la crisi mundial, poc profit podran treure d'elles. I aquest és l'objectiu. L'únic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.