“Cómo marear la perdiz...”

Però, pel que es veu, el meu interès envers el conferenciant no és gaire compartit per l’alumnat de la facultat de dret, perquè entre la ja esmotxada assistència (quinze animetes) només hi ha dues persones amb pinta d’estudiants universitaris. Ben pensat, si els que han vengut són tots els fans de la tasca literària i assagística de Sosa, prou anèmica està la cosa; però si això és la pedrera de possibles votants, Rosa Díez ja té una previsió ben agra pel que fa a la gent de Mallorca. Bé, Don Francisco fou un dels experts que en el seu dia ajudaren a dissenyar el naixement de les Autonomies, però sembla que ara els seus esguerros li cauen torts, perquè troba que aquests petits “feus” tenen massa poder. A més a més, avui dia existeix un sistema “endimoniat” –ha repetit molt aquesta paraula, com si el tema anàs sobre les bruixes de Salem– que permet que cadascun d’aquests feus demani el que vol. I per què passa això? Perquè les autonomies han perdut la lleialtat institucional!

També ha dit que, tanmateix, el fet que unes comunitats rebin més que les altres no vol dir res, ja que el repartiment respon a sensibilitats molt més... subtils. En sentir això m’ha apujat la tensió fins a les portes del “vessament” i quasi he deixat de ser un respectuós periodista mallorquí per convertir-me estrictament en un mallorquí emprenyat: mala data, Don Francisco, per amollar aquesta subtil sentència al voltant de les subtilitats dels agreujaments entre autonomies, justament el dia després que Zapatero ens hagi dit “tu no” a les compensacions en transport aeri que sí rebran les Canàries. Aquest president espanyol socialista hauria d’escriure una altra tesina, molt més concordant amb la seva política actual de compromisos pressupostaris interruptus. Jo li pos el títol i ell mateix hi pot posar la resta: Cómo “marear” la perdiz y no eyacular en el intento.

UPyD critica ZP per la “barra lliure” autonòmica