Carlos Delgado no es presenta a les eleccions per presidir la junta local del PP de Calvià. Una de dues: o és ver que es retirarà de la política el 2011, quan acabi el seu mandat a Calvià, que és el que asseguren alguns que el coneixen; o, per contra, està seguint una estratègia de tensió interna creixent que el dugui a la victimització, prou cercada ja, per fer "inevitable" la sortida del partit.
El discurs de Delgado és massa estret per a un partit gran. En canvi, pot ser suficient per a un partit petit, amb un objectiu quantitativament modest en escons però qualitativament molt ambiciós. Que al discurs de Delgado li ve gros el PP s’evidencia amb els sonors silencis interns que li responen. Els seus partidaris solen argüir sempre seguit el resultat del congrés de l’any passat, amb una tercera part de suport, com a mostra de la capacitat del batlle. És estratègicament intel·ligent, dir això, perquè pareix com si tots els votants de Delgado al congrés compartissin les seves tesis ideològiques. Però en les circumstàncies en què se celebrà el congrés, amb la gent emprenyada per haver perdut el poder, per la fuita de Matas, per la imposició de Rosa Estaràs per part de Madrid, pels casos de corrupció i per una infinitat de temes menors, qualsevol que s’hagués presentat a la contra de l’oficialitat hauria recollit el vot de tota aquesta gent emprenyada. No es pot fer sinònim entre el vot a Delgado al congrés i que compti, en d’altres circumstàncies, amb els mateixos suports. Tanmateix, és molt intel·ligent jugar a confondre així, perquè podria arribar el moment en què la pobra víctima no podria ja ni alenar a dins el PP, i aleshores podria apel·lar a la legitimitat de la tercera part del partit que suposadament li dóna suport i a la infinita perversitat de l’oficialitat, que l’hauria "obligat" a anar-se’n. Tanmateix, existeix una altra dada prou més consistent, des del punt de vista de l’anàlisi orgànica, que desdiu del suposat terç de suport. Fixi’s el lector en això: quantes de les 53 juntes locals del PP de Mallorca han sortit en públic a donar suport a Delgado? Doncs, una. Només una. Endevinen quina? Bingo. Les 52 restants, res, ni una paraula. Ningú no pot aspirar seriosament a liderar el PP si 52 de les 53 agrupacions mallorquines l’ignoren. Prova fefaent que al discurs de Delgado li ve molt gran el PP.
En canvi, un discurs així és suficient per a un partit petit. Que no tengui més ambició quantitativa que un parell o tres de diputats i una infinita ambició política: la de forçar el PP des de fora. Això ja seria una altra cosa. A dins el PP no té res a fer, Delgado, però és prou intel·ligent per saber que des de fora el podria determinar. Al capdavant d’un partit com UPD, per exemple, amb suport mediàtic, que en té; amb suport econòmic, que li sobra; amb ambició, que se li suposa; i amb un discurs estret i demagògic, que ha demostrat, un líder que s’hagi fet conegut prèviament a costa d’un altre partit, i enmig del canvi sociològic i demogràfic, podria tenir prou èxit per fer uns pocs diputats que fossin els que sumassin fins als 30 amb el PP.
Ignor si realment Delgado vol deixar la política o si està perseguint aquesta estratègia de ruptura, però l’anàlisi freda condueix a la conclusió que, si més no, tot indica que l’opció lògica és la segona.•
