La importància d'un discurs

Joana Barceló està preocupadíssima per la qüestió de l’atur i volia que el discurs presidencial fos claríssim en aquest aspecte calu. Més tard hi afegí el seu picadillo el director general de Relacions Exteriors, Jordi Bayona. Al final, la redacció definitiva del discurs s’assemblava poc a la idea inicial. Diuen pels passadissos del Consolat que el conseller Manera es va veure obligat a posar-se els galons de catedràtic d’història econòmica per tornar a redreçar la situació i donar coherència al discurs. Antich hi tornà a a estar d’acord. A l’hora de la veritat, el president deixà clara la preocupació extrema de l’Executiu i cridà a un cert optimisme.

S’intentà –i s’aconseguí– que la població entengui que té un Executiu bolcat a plantar cara a la crisi i que ha fet d’aquest objectiu la primera bandera de la seva acció de Govern. Antich estava content del resulta final. Ara juga amb avangtatge: Estaràs fuig a Brussel·les. El fantasma de l’entesa Rosa-Nadal s’ha esvaït. Té el panorama clar amb vista al 2011. Per això donaren tantes voltes al discurs: és l’únic que de veritat importa.