La paraula, o el mot, com a facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat és privilegi de l’home i són, mots i paraules, característiques d’un llenguatge, d’un idioma. La nostra parla catalana, aferrissadament, contra tot intent anorreador.
El mestre dels mestres, Francesc de B. Moll, al pròleg del seu llibre L’home per la paraula, després de comentar el vell proverbi, diu que mot i paraula són sinònims. Escriu Moll: "Quan anàvem pel món per arreplegar materials per al Diccionari, deien que anàvem a cercar mots o a cercar paraules". Mossèn Alcover solia dir que érem "viatjants de paraules"; i "el genial i espiritat Alexandre Ballester m’ha donat sovint el nom de parauler". Una vegada més, la gran modèstia de Francesc de B. Moll. En veritat jo li vaig donar el títol de "gran mestre parauler"; ell va rebutjar això de "gran mestre", car li suggeria graus dels ordes de monjos militars, em va constestar en una targeta que guardo entre altres papers estimats.
El suprem recollidor, amb amor i ciència, de paraules al nostre àmbit idiomàtic és, sens dubte, Francesc de B. Moll. Les paraules, els mots formen la nostra llengua catalana. Cal defensar-la.
Bella, solidària, engrescadora iniciativa de l’Obra Cultural Balear. Una cadena humana de tots els colors per defensar els nostres fets lingüístics. És hora, germans, de defensar les paraules de la nostra digníssima llengua catalana. Una cadena humana per trencar altres cadenes.
