Que la grip porcina ja no sigui porcina és un fet que hauria d’entristir-nos. És sabut la importància que tenen els noms, els substantius amb els quals denominem les coses, els quals de per si ja creen en bona mesura la seva realitat. Com a ‘Melcior’ he hagut de patir durant tota la vida tot tipus de bromes, facècies, acudits, referències jocoses més o menys reials, a més de rimes ridícules amb les diferents sonoritats que pugui tenir el meu nom en els diferents apòcopes o dialectes.

Els comentaristes d’aquests articles a la xarxa també han pogut divertir-se al seu gust amb el meu nom, a vegades relacionant-me directament –sempre de manera arbitrària– amb el ramat marranxó. Durant els anys a la facultat de dret vaig compartir banc d’estudi amb un al·lot que sempre em va amagar el seu cognom, fins que vaig poder esbrinar que es deia ‘De la Cerda’, tot un precursor del cas que ara ens ocupa.

A ell, al pobre Alfons, també li hauria agradat dir-se ‘De la Novetat’. Amb aquesta pandèmia que ara mira d’assolar el món sencer amb el seu terror emmascarat –i una mica pueril– passa el mateix: que li hem de canviar el nom per no acabar de malmetre les coses. Tot plegat va de la mà de la bogeria de l’assumpte, que s’ha embolicat des del primer moment amb un alarmisme tan grotesc com injustificat. ¿Per què no podríem dir-ne grip mexicana? Així podrien sentir-se al·ludits els de la pàtria asteca, tot i que es pot dir amb total impunitat que el seu sistema sanitari fa aigua per totes bandes. ¿I per què no grip porcina? Tot i que sabem que podem menjar tot el pernil, sobrassada, costella i molla de carn que vulguem de l’animal marrà, dir-ne d’aquesta manera pot afectar-ne les vendes, cosa que entristeix de manera notable els ramaders.

Tot plegat és d’una irracionalitat que esborrona. ¿Puc insultar el meu veí dient-li ‘porc’ cada cop que faci una de les seves ‘porcades’ a l’ascensor de l’edifici? Del porc en podem dir totes les vileses que vulguem, menys l’única que és terriblement certa: que ha encomanat una grip que pot ser mortal. Quan es passava pena amb allò del ‘mosquit tigre’ ningú va alçar la veu, tot i que els domadors de feres i els guardians de zoològic també haguessin pogut mobilitzar-se i defensar els seus interessos (si hi hagués bistec de tigre a les carnisseries, se li hauria canviat el nom?).

Això és molt propi d’una època en la qual els polítics no volen dir ‘crisi’ quan pateixen en els seus països recessions econòmiques. ¿No és massa infantil tot això? ¿No ens assemblem massa als al·lots menuts que es tapen els ulls amb les mans per a no ser vistos? Nosaltres fem el mateix: tapem la realitat del fet amb una paraula nova, i així sembla que l’hem transmutat. Com aquelles dones molt lletges, que van al registre civil i es bategen de nou amb el nom de ‘Jennifer’, ‘Angelina’ o ‘Scarlet’.

Sí, ben pensat tenen raó: ¿pot ser guapa mai una dona amb el nom de Pixedis, Apol·lònia o Eustàquia? Ni idea. El que sí sé cert és el que diu el poeta Alzamora: "Jo vaig néixer decrèpit, i en el sud, allà on s’engreixa el porc de la tristesa".