Un oncle de la meva mare havia duit un carro carregat de feixines de pi a Santa Eugènia i quan va arribar a ca seva no es va trobar gaire bé. Era la tardor de l’any 1918. Es va ajeure i en uns dies va morir. En poques setmanes una partida de persones moriren al poble a causa del grip. El retrat d’aquell home jove ocupava una de les parets de la sala de ca nostra i, per això, el record dels fets que provocaren la seva mort sempre fou molt present entre nosaltres.
"S’any des grip" va deixar una petjada intensa a quasi tots els racons de Mallorca i d’arreu del món. Aquella pandèmia, probablement un cas de mutació del virus de la influença aviària, va matar entre 50 i 100 milions de persones i va travessar el món de cap a cap, constituint el succés més mortífer de la història de la humanitat. De llavors ençà són diverses les epidèmies de grip que han afectat la terra, però mai d’efectes tan devastadors. Tot i això, les epidèmies estacionals de grip causen cada any la mort d’alguns centenars de milers de persones.
L’actual brot de grip que s’ha desenvolupat a nord-Amèrica, sobretot a Mèxic, ha provocat una nova alarma mundial. Les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta situació poden ser greus a molts de països. No és per anar de bromes una alerta de pandèmia de l’Organització Mundial de la Salut en fase 5. La situació ens fa veure que el món en què vivim de cada cop és una unitat més estreta, que tot ens afecta a tots i ens hauria de fer més responsables de les conseqüències de les nostres actuacions. L’actual fase de globalització exigeix decisions globals inspirades pel bé comú i no per la sola lògica del mercat .
La situació en què ens estam immergint acceleradament havia estat pronosticada de manera repetida. Des de fa anys s’analitza el perill de mutació de virus de grip aviària cap a noves soques virulentes transmissibles entre humans. En aquests processos, els animals hi juguen un paper essencial, en especial les aus i els porcs, però també molts d’altres. El nou grip nord-americà, tanmateix, constitueix una malaltia humana. Segons l’OIE (Organització Mundial de la Salut Animal) aquesta nova soca de grip es transmet entre éssers humans i no hi ha indicis de la infecció en porcs, ni que l’home l’agafi directament de porcs. Fins avui aquest virus (que sembla ser un híbrid de grip humana, porcina i aviària) no ha estat aïllat en porcs ni en altres animals. És per això que la OIE ha proposat la denominació d’aquest episodi com "influença nord-americana", substituint el nom inexacte de grip porcina.
Lamentablement, l’actuació del Govern mexicà ha estat molt tardana i no ha evitat en el moment en què això era possible l’expansió del nou virus arreu del món. La situació ens posa sobre la taula els efectes dels processos de privatització i destrucció dels sistemes públics de sanitat i recerca epidemiològica que han patit molts de països. Ara, Mèxic no està en condicions ni d’actuar amb celeritat davant la crisi ni d’aconseguir l’eficàcia necessària per controlar-ne el brot. Les mostres de solidaritat dels veïnats rics del nord arriben massa tard.
Mentrestant, s’escampa l’alarma i circulen versions de tot tipus: des de la teoria de la conspiració universal a les històries tèrboles sobre les mangarrufes de les companyies farmacèutiques. En el món, en plena crisi econòmica, hi ha poca confiança cap a sistemes internacionals que han demostrat de manera reiterada la seva escassa capacitat de fer front als problemes globals.
