Miquel Ferrà i Martorell
Miquel Ferrà i Martorell

Els murris desvalguts (1918)

Miquel Ferrà i Martorell01/05/09 0:00
TW
0

"Senyores i senyors: el qui escriu aquests ratlles humils estrena de tant en tant en els teatres de la Vila i Cort uns senzills sainets que han merescut en repetides avinenteses la vostra benèvola sanció. Per a no perdre el contacte amb aquestes gents múrries i entremaliades, alegres i resignades, que intenta dibuixar, arriba sovint als seus barris miserables, guaita a les seves cases de mala olor i coneix tota la tragèdia que, amanida amb la gràcia i l’agudesa, suporta aquest simpàtic, aquest pintoresc poble de Madrid. Per això, de vegades, vol exposar a la nostra atenció, burla burlant, aquests quadres trists, paorosos, amenaçadors, lamentables, com el precedent..." Parla un actor. És un dels personatges de l’obra La parella científica, de Carlos Arniches (1866-1943), un dramaturg del qual s’han de destacar la seva gran capacitat d’observació, la seva anàlisi escènica de tipus populars; la seva sàtira, que pretén endolcir una miqueta el drama humà; el diàleg agut i eficaç...

"Els bergants! No sentiu dolor, inquietud, penediment al davant d’aquestes miserables criatures afamegades, al davant d’aquesta semença de delinqüència que podria caure en l’abandonament? Ja sé que sou caritatius, senyores i senyors, però, perdonau-me, la vostra caritat no és ben exercida o és insuficient mentre hi hagi criatures que durant les nits d’hivern han de dormir en les pollegueres de les portes o en els fonaments d’una casa en construcció. Els llocs en els asils que sosteneu són per als fills o els nebots de les cuineres, de les planxadores, dels servents i criats; és a dir, d’aquests mil funcionaris que formen la trama burocràtica que envolta la beneficència oficial. Als veritables desvalguts no els arriba res de res.

Jo deman per ells, per aquests murris peluts, ronyosos, grotescs, famèlics abandonats, sense llar, sense parents, sense ningú... Per aquests al·lots miserables que a la sortida dels teatres i dels balls corren entorn dels vostres carruatges, entre la boira de les nits cruelíssimes de l’hivern, cridant, per avisar els xofers i els cotxers, els vostres noms gloriosos, plens de prestigi, de poder i d’opulència... Alba, Medinaceli, Arión, Bauer, Urquijo, Torrecilla, Infantado, Fernán Núñez... Veus que sonen en la nit com una suprema apel·lació a la vostra pietat i al vostre record." Alacantí, Carlos Arniches, fill d’un obrer de fàbrica de tabac, dedicà tota la seva vida al teatre. Gaudí en el seu moment d’una gran popularitat. Amb gran enginy recrea tipus populars, els costums i la parla de Madrid. No se li pot negar una evident mestria teatral, un sentit de l’humor i una tendència moralista. Com Gabriel Miró, que també era alacantí, morí a Madrid.

+ Vist
+ Comentat