No hi ha temps que no torn! Els catalans (i en la meva boca sempre heu d’agafar el gentilici en el sentit ampli de pertinença als Països Catalans) patim l’espoliació d’ençà del Myotragus balearicus. Més accentuada, fins a l’abús intolerable, per part d’Espanya. Aquests dies, m’ha satisfet tornar a veure l’eslògan de les eleccions al Congrés de Diputats de l’any 1993, ja fa 16 anys. Aleshores jo presidia la Federació Regional d’ERC a les Balears i, per tant, era membre del comitè executiu nacional del partit. Vaig anar a Barcelona amb la decisió presa, però els companys de l’altra ribera (que ara comanden el partit) es varen regirar. Havien decidit un ridícul: "Endavant!" (cap a on?). No obstant això, vaig fer prevaler el caràcter federal i, com es pot veure a la il·lustració, el cartell electoral assenyalava el mal (Madrid ens roba), però també la solució del problema: cap a la independència! Vull confiar que els artífexs de l’actual campanya tenen clar el sil·logisme.
La cosa ve d’enrere i sembla que les entitats del país (CAEB, CES, cambres, sindicats...) s’hi han avesat. Les actuals comunitats autònomes catalanes, en conjunt o esquarterades en Catalunya, País Valencià i Illes Balears, som l’espònsor per força d’Espanya; és a dir, patim un tractament colonial i, amb el País Basc, ens hem convertit en la mamella de Madrid i de totes les Castelles (Andalusia i Extremadura incloses). Ells dicten el pressupost i nosaltres pagam. Ells fan les lleis i les normes i nosaltres obeïm. Ells imposen la justícia i nosaltres ocupam la banqueta. El diferencial entre imposts pagats i inversions realitzades per Espanya és la més alta d’Europa i del món civilitzat. No debades sempre han ocultat la balança fiscal i ara la mostren absolutament maquillada i manipulada.
Dissortadament, la història s’oblida (o es tapa) massa aviat. L’any 1899 va tenir lloc a Barcelona, Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca el famós "tancament de caixes". Va ser una resposta eficaç contra l’alça d’imposts imposada per Madrid per eixugar el dèficit de les guerres colonials quan Espanya va perdre gairebé totes (ui, llàstima!) les "seves" illes: Cuba, Filipines, Guam... Els comerciants es negaren a pagar les contribucions i alguns anaren a la presó. Hi varen romandre poc temps. Tothom va fer pinya i es va constituir una Junta Sindical Permanent amb el nom de Lliga de la Defensa Industrial i Comercial, amb la presència de més de 50 gremis. Es va fer una vaga patronal amb amenaces de no satisfer mai més arbitris ni contribucions. En veure les orelles del llop, Espanya va fer anques enrere. Va caure l’alcalde de Barcelona i també alguns ministres. Havien tibat massa la corda i, per evitar que es rompés definitivament (ui, llàstima!) Madrid va afluixar per no perdre la mamella.
Uns anys després, a Mallorca es va viure una situació similar. Dia 18 d’octubre de 1916 la Diputació protestà contra la decisió del ministre d’Hisenda espanyol, Santiago Alba, d’enviar a Mallorca 50 inspectors espanyols i de suspendre els mallorquins, amb la intenció de ser més severs en les recaptacions. Dia 21, s’adheriren a la protesta de la Diputació l’Ajuntament de Palma, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica d’Amics del País i la Unió Industrial que aglutinava les organitzacions patronals de la indústria i el comerç. El regidor Oliver i Roca propugnà la idea d’exigir el règim del "Concert Econòmic" que tenia (i té) Euskadi. Dia 23, es va convocar un tancament patronal que es va fer l’endemà, dia 24, amb un èxit absolut. Es varen paralitzar tots els transports i es tancaren les indústries, els tallers, els comerços i, fins i tot, els bars.
Aquell mateix dia, milers de manifestants rodejaren l’hotel on estaven allotjats els inspectors forans, els quals, atemorits, suplicaren poder partir de quatres. El vespre, el governador, el delegat d’Hisenda i els líders de la revolta, acordaren suspendre l’ordre ministerial. Els inspectors de la metròpoli varen ser protegits fins al vaixell. Dia 8 de novembre, el ministre Alba acceptava que les empreses de Mallorca gaudirien d’una inspecció benèvola. A Madrid havien amollat el mac. He començat parlant de la campanya electoral de 1993. Aquell mateix any, a Itàlia, la Lliga del Nord (recordau allò de "Roma, ladrona, la liga no perdona") es va presentar a les eleccions amb un cartell que també he volgut reproduir. Si substituïu Padania per Catalonia i Roma per Madrid, veureu qui cria la gallina i qui es menja els ous! Més clar, aigua! No és cert, senyors Forcades, Matas, Rami, Mesquida, Ramis d’Ayreflor, Manera...? Fins quan haurem d’esperar un altre tancament de caixes per recobrar la dignitat? Una cosa és solidaritat i una altra robatori!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ei, Toni, estàs del tot segur que el 85% de la població de Mallorca (votants del PP + votants del PSOE) són col·laboracionistes? Si és així, tenim una mala ferida.
El govern espanyol per poder-nos robar necessita de col·laboracionistes, i per tant tenen als traïdors mallorquins que voten PP i PSOE.
Madrid ens roba però els que estem tancats a la presó som els catalans que ens conformem demanant als lladres un matalàs un poquet més gruixut que sempre és molt més prim del que tenen ells amb els nostres diners! Als carcellers no els hi hem de demanar res i molt menys allò que és nostre. El que cal és obrir la presó!
Com no han de bramar aquests ases? Sense la nostra suor i la nostra butxaca es menjarien les ungles. Que ningú esperi que ens donin la llibertat. És un dret i l'hem d'agafar per la via directa!
Que gent com maría rosa (y sus muñecos?) es passegin per dins del Diari de Balears delata l'alt grau d'inquietud i preocupació que pateixen. És masoquisme? És impotència? És desesperació? I això d'anomenar Bartolomé un Bartomeu deixa clar que, posats a robar, fins i tot ens robarien els noms. Per això hem de tancar en pany les cases d'ençà que hi ha espanyols per Mallorca. Que se'n vagin amb les teranyines a la panxa i al cervell als seus "paises hispanos". O és que també són un invent nostre?
Madrid no roba nada a nadie. Robar es lo que harían los Pujol, los Roca Juñent, los Duran, los Mas, los Montilla, Saura y compañía si gobernaran los "Paisos Catalans" que os habéis inventado. Madrid recauda. Lo que necesitas, Bartolomé Mestre, es un buen sablazo catalanofílio y verás que pronto te conviertes en un catalanofóbico. Ponte a tiro y verás qué pronto te quedas sin cartera. Tienes un odio por España que no te deja ver nada.
Aquesta expressió de perdre oli, en el meu temps s'aplicava als homosexuals. Sé com moltíssima de gent que no és el cas d'en Balutxo (no crec que hagi trepijat mai un bar "d'ambiente" dels que tan bé coneix el Villafrancaforever (deu voler dir VillaFRANCOforever?). Però... i si ho fos, què? O sou en Rouco Varela, tu i n'Et Coneixem? L'afusellaríeu com matàreu en Garcia Lorca? És molt revelador que els dos comentaristes ataquin l'autor i no parlin del contingut. És allò dels espanyols de matar al mensajero. Tant és si el que diu és cert o no. Així són aquests "demòcrates".
Aquests dos guarans que parlen de perdre oli i de bars d'ambient, realment els vostres arguments són d'una solidesa envejable. Crec que podríeu fer una taula rodona amb en Balutxo i segur que en sortiríeu vencedors. Endemés, què hi té a veure això de l'oli i l'ambient amb l'espoli espanyol? Si tantes taques d'oli fa, vosaltres amb el serradís del vostre cap li podeu donar una mà.
Balutxo, no engañas a nadie, t conocemos de sobras, vete a uno de tus bares de ambiente...
La foto que acompanya l'article amb el cartell de la lliga italiana no requereix explicacions perque com ja va dir Lluís Llach LA GALLINETA TÉ LES COSES MÉS CLARES QUE ELS DIRIGENTS DEL PAÍS! La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza. I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita. A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar però, us ho juro, s'ha acabat! Tinc per davant tota una vida i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí no ha d'haver-hi cap perill perquè m'entengui amb les veïnes. I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents, que n'estic farta d'impotents que em fan passar nits avorrides. Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res, i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment. LA GALLINA HA DIT QUE NO, VISCA LA REVOLUCIÓ!