Dijous passat, com a bon campaner, vaig acudir al ple extraordinari de l’Ajuntament en el qual es va debatre i aprovar la famosa moció presentada per Unió Mallorquina que, entre altres punts, es manifestava a favor de la construcció del golf de Son Baco. Ho vaig viure amb emoció, no des de la neutralitat, sinó des del punt vista d’una persona amb fermes conviccions mediambientalistes. El meu sentiment, una vegada haver acabat el ple, va ser agredolç. Per una part agre, en veure que la majoria dels regidors feien costat a un camp de golf que, en cas de fer-se, representaria una passa més cap a la destrucció del Campos que estim, el que em vaig trobar quan vaig néixer i que ja s’ha vist molt malmès després del desenvolupament desenfrenat duit a terme els darrers anys gràcies a la planificació urbanística, o hauríem de dir-ne desplanificació?, duita a terme pel Partit Popular.

Dolç, emperò, en veure que el temps ens arriba a donar la raó. I això ho vull explicar. Ara fa quasi trenta anys, es va produir el debat sobre la conveniència o no de la urbanització des Trenc. Aleshores jo era un al·lotot de quinze anys que estudiava segon de BUP a l’institut de Felanitx. Aquest fet va significar la meva presa de consciència en els afers públics. Fins aleshores les meves preocupacions no passaven d’estudiar i jugar. En aquell moment, emperò, quelcom es va despertar dins el meu interior. Tot d’una vaig veure clar que allò era una animalada majúscula que no es podia consentir i, juntament amb un grup d’amics de la meva mateixa edat, vàrem emprendre una campanya en contra del projecte. Poc temps després ens vàrem adonar que no estàvem tots sols i vàrem ajuntar els nostres esforços amb molta altra gent de Campos.

Record com si fos avui quan, els horabaixes, en sortir de l’institut, de dos en dos, recorríem els carrers del poble, un per cada voravia, i ens aturàvem casa per casa per demanar signatures en contra de la urbanització. Fou un èxit. N’arreplegàrem més de mil. Perquè llavors diguin que tot el poble estava a favor de la urbanització! Els vespres anàvem a aferrar cartells que havíem demanat al GOB. Els migdies, en haver dinat, ens assèiem a una taula del menjador de l’institut i redactàvem cartes al director que després enviàvem a tots els diaris.

El resultat és conegut. Entre tots els qui hi ens esforçàrem, aconseguírem aturar el projecte. I, gràcies a això, es Trenc avui en dia encara segueix lliure d’hotels i és un reclam turístic de primer ordre. Dijous els del Partit Popular ens varen donar la raó en tot això. Efectivament, un dels punts de la moció reclamava al Govern de les Illes Balears que declari es Trenc parc natural! El que nosaltres exigíem ara ja fa prop de trenta anys i ells deien no, no i no! A la fi ho han entès, pensava jo, quan els veia amb la mà alta votant que sí. Els ha costat trenta anys, però a la fi ho han entès.

El curiós del tema, emperò, és que no vegin que han d’extrapolar. La inducció no és el seu fort. D’un conjunt de casos particulars, no són capaços d’arribar a la conclusió general que els humans som una part integrant de la natura i, com a tals, qualsevol agressió que li facem acabarà passant-nos factura. Que no es pot destruir la natura en nom de l’economia ans, altrament, l’economia ha d’estar al servei del benestar de tots els éssers humans i no d’uns pocs que s’omplin les butxaques mentre ens deixen als altres, i a ells mateixos, una herència pitjor que la que trobaren.

El camp de golf de Son Baco no seria més que una passa més cap a la destrucció del medi ambient sense cap benefici econòmic a llarg termini pel conjunt de la població, només per uns pocs, molts pocs. És ver que, com deia el batle, Guillem Ginard, els ingressos que generaria la seva construcció solucionarien el pressupost de l’Ajuntament durant un any. Però, val la pena haver-lo de patir tota la vida, i possiblement la vida dels nostres fills i dels nostres néts, per salvar els mobles de l’Ajuntament només per un any? Després, el mateix Ajuntament tendrà unes despeses de serveis i manteniment afegits que no té ara i, a poc a poc, haurà d’amollar el que haurà ingressat. És absurd. Estic segur que ho fan en la millor intenció, però s’equivoquen de cap a peus. No es pot pensar només en la immediatesa, i menys en política. Així només tenim pa per avui i fam per demà.

De tota manera, estic satisfet. En primer lloc, perquè el camp de golf no es farà. I en segon lloc, perquè aquest ple em va servir per constatar la lenta, però segura evolució del Partit Popular i Unió Mallorquina cap a posicions més conservacionistes, en demanar que es Trenc sigui parc natural i això m’omple d’alegria i d’esperança. Tal vegada d’aquí a trenta anys més, o per ventura no tants, es farà un altre ple extraordinari a Campos i, per unanimitat, s’aprovarà una moció per instar el Govern de les Illes Balears a declarar Son Baco parc natural. La presentarà el PP?