lluvia ligera
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Polítics innocents sospitosos

Quan una persona diguem-ne normal, o sigui que no es dedica a la política, és imputada per un jutge, no significa que sigui culpable de res. La imputació vol dir que el jutge en qüestió ha rebut una acusació –sigui d’ofici o de part– contra el ciutadà ics que té suficient versemblança com perquè el citi a declarar acompanyat d’un advocat i que, per tant, tengui dret a defensar-se de les acusacions i fins i tot a mentir –un testimoni no en té–, perquè, al cap i a la fi, no s’ha de demostrar la innocència, sinó que és la part acusadora la que ha demostrar la culpabilitat.

Convé retenir les dues parts importants del que suposa la imputació. Una, versemblança suficient de l’acusació. Dues, dret a mentir de l’acusat. Si es tracta d’un ciutadà normal pot dir que ella és innocent, que tot és un malentès i, defensant-se amb tot el que està al seu abast, inclosa la mentida, esperar sortir-ne bé. Aleshores per què un polític no pot fer el mateix? Doncs perquè un polític té una doble naturalesa. Una, la de, per suposat, persona normal: com a tal, com aquell ciutadà ics citat, quan és imputat per un jutge li correspon absolutament tota la presumpció d’innocència i, en conseqüència, pot fer tot el que tengui a mà per defensar-se, inclosa usar la mentida.

Però alerta, i aquí entra en joc la segona naturalesa, mentre segueixi essent polític i se li mantengui la imputació ell no serà igual a aquells altres que no han estat imputats judicialment. I no ho serà passi el que passi. Sempre hi haurà una diferència qualitativa importantíssima: la sospita. Perquè ell haurà estat imputat per un jutge (alerta, per un jutge i no merament acusat d’ofici o de part) que ha considerat que hi havia, en les acusacions, versemblança suficient per convertir-lo en imputat i, amb tots els drets que li corresponen com a ciutadà, pot mentir per intentar sortir-ne bé del tràngol. Com a polític que és també, emperò, concedir-li el dret a mentir, encara que sigui potencialment i per defensar-se privadament, és senzillament intolerable.

Per això hi ha una gran, enorme diferència entre un polític innocent imputat i un polític innocent que no està imputat. És una diferència de grau de responsabilitat política: és la raó de la sospita. Els polítics imputat no són iguals als que no ho estan. Es digui el que es digui, es facin els exercicis semàntics i malabars que es vulguin fer no ho són. Un polític imputat serà jurídicament innocent, com qualsevol altre ciutadà, mentre un jutge no sentenciï el contrari. Però políticament està estigmatitzat. Perquè si no, seria insultar l’enorme quantitat de polítics que mai, en cap cas ni circumstància, cap jutge no ha considerat que existeix contra ells acusacions amb versemblança suficient com per imputar-los perquè es puguin defensar, mentint si troben que ho han de fer.

En aquesta enorme diferència és a on es troba allò que es diu responsabilitat política. Els imputats haurien de deixar la política immediatament. Així de senzill. I quan estiguin lliures de sospita, si volen i poden, tornar-hi. Que és injust? Per ventura, però la política no és una professió com qualsevol altra i per tant aquesta possibilitat d’injustícia és millor que no tenir, com tenim, aquesta legió de polítics –diputats, consellers, i fins i tot un membre del Govern– imputats sota sospita.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 13 anys
El que fa mal de veres és veure que les informacions que ha anat publicant El Mundo sobre els negocios d'UM s'estan complint una en una. Els jutges i els fets que s'estan descobrint li estan donant la raó i això, naturalment, fa mal als diaris progubernamentals que fins ara s'havien dedicat a amagar tot el que succeïa al voltant d'UM o, en tot cas, a posar-se de banda de la defensa dels dirigentes d'UM, com la famosa "teoria de la prescripció" pel cas Son Oms. El Mundo està fent una feina envejable i causant un autèntic terratrèmol a la vida política balear. Qui havia denunciat la desviació pressupostària del desdoblament Palma-Manacor? El Mundo, of course. La raó és ben senzilla: podran no rebre cap subvenció del Pacte, seran més pobres que una espardenya (al contrari del Grup Serra i el Diario de Mallorca) però tenen una petita cosa que resulta fonamental per a guanyar-se la credibilitat: la veritat, tan renyida amb el favor dels poderosos.
Valoració:5menosmas
Per Llorenç, fa mes de 13 anys
Si un polític que jo he votat és innocent, però és imputat, dins el marc d'una maniobra d'algun periodista "d'investigació" d'El Mundo, posem per cas, a mí m'emprenyaria que abandonés les seves responsabilitats. Un constructor descontent o un periodista amb mala bava tenen més poder que un representant del poder executiu, escollit democràticament pel Poble. Hi ha d'haver altres maneres de aturar aquesta guarda de lladres d'UM, PP i PSOE, canviar lleis, prohibir càrrecs de "confiança", transparència extrema en la gestió, llistes obertes, limitar el nombre de obres públiques a certes empreses (que curiosament sempre son ses mateixes). Treballar en aquest sentit, no en la simple dimissió en cas de una simple imputació. Quants de batles haurien hagut de dimitir segons vostè pel cas "Cavallistes"?
Valoració:1menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 13 anys
Gràcies Miquel perquè aquest article teu dona llum a una qüestió bastant fosca : la relació entre imputació i culpabilitat.^
Per desgràcia, dins els nostres ambients populars ( fins i tot alguns periodistes ?) existeix una inclinació a identificar imputat i culpable.
Amb motiu del cas peatge faria una crida als petrers , en especial, a no identificar imputació/acusació amb culpabilitat, així evitaríem molts mals intesos.
També demanaria als polítics "d'alt nivell" l'acceptació de les responsabilitats polítiques i el gest d'alguna dimissió: al contrari estan fent molt de mal a la POLITICA.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente