És l’hora del seny. En plena crisi econòmica i quan la població reclama solucions als problemes concrets, és necessari un exercici de responsabilitat. És inevitable que els pactes polítics generin tensions, però al final el que importa és l’interès general. La qüestió del projecte de Son Baco ha tensat molt la corda entre Francesc Antich i Miquel Nadal.

Cal tenir en compte, però, que el problema important no és un camp de golf, sinó aportar solucions a Campos en el seu conjunt i també a altres pobles de Balears necessitats d’inversions. És indispensable que les contradiccions es converteixin en suma de raons. Ho demana l’estima al país. No és bona tanta baralla política. No és bona tanta tensió. No és bo que els personalismes se situïn per sobre de l’afany per resoldre els problemes dels ciutadans.

Miquel Nadal va assumir la presidència d’UM quan ja s’havia format el pacte de govern. Aquest pacte s’ha de respectar fins al final, tot fent valer els valors del partit al qual es pertany i fugint de la crispació sempre que sigui possible. És així com es guanya el respecte, la consideració i el lideratge. Per la seva banda, el president Antich no pot dur endavant la seva tasca enmig de tensions que es podrien superar amb tacte i bona voluntat, es diguin Son Baco o el nom que es vulgui escollir. I mai no poden ser excusa per fer esclatar crisis que es podrien evitar fàcilment.

El pacte de centreesquerra ha de continuar i ha de treballar per tal d’assolir una legislatura que doni fruits i esperances. Després, en el seu moment, el poble jutjarà. Però ara els espectacles polítics no són bons per a ningú. Un pacte de govern és un exercici de seriositat, és el que dóna categoria i altura de mires a l’acció política. Quins beneficis hi ha ara a les Balears amb un daltabaix polític?

Quins beneficis hi ha per al conjunt dels partits del Pacte, per a tots? Això és sobre el que ha de reflexionar Miquel Nadal, pensant en el seu futur polític personal i en el del seu partit. Els millors moments de la història d’Unió Mallorquina han estat determinats per la cohesió interna i els pitjors, per divisions que ha costat anys superar.

A la vegada, Antich passarà a la història com el president que més esforços ha fet per articular pactes polítics en circumstàncies complexes. Per aconseguir-ho ha hagut de vèncer estirades fortes de fora del seu partit, però també de dins. Treure endavant el carro balear en hores econòmicament incertes com les actuals implica una forta voluntat d’entesa. Antich l’ha demostrada moltes vegades i és probable que la torni a demostrar en aquesta ocasió.

Son Baco no val una escandalera institucional. Que s’imposi la voluntat d’avançar amb responsabilitat. I això val per als líders i també per a les estructures dels partits en el seu conjunt, que han d’exigir capacitat d’entesa. L’autogovern no és una joguina ni ho pot ser mai.