Aquesta resolució del Suprem recorda l’ecotaxa, quan el PP féu el llit a Antich. El 2001 el Pacte de Progrés l’aprovà, en una gran operació d’imatge, al Parlament. "Tothom content", digué Maria Antònia, "l’esquerra perquè s’ha aprovat i el PP perquè el Tribunal Constitucional no la deixarà aplicar". Efectivament, el PP hi presentà recurs, però, oh sorpresa!, l’Alt Tribunal digué: "Endavant l’ecotaxa, aplicau-la". Antich quedà bocabadat i s’hagué d’enfrontar als hotelers quan mancava un any per a les eleccions. Ara també hi ha cosa rara. Vegem: l’hospital s’aprovà amb Matas de president. De Santos féu la feina bruta dels canvis d’usos. L’esquerra s’enfurismà i encalentí monjos i veïns contra el macrohospital.
Es presentà el recurs al Suprem, que ara els dóna la raó. La lluita per Son Espases determinà el canvi polític del 2007. Amb això, Matas agafà la maleta i fugí a Amèrica sense ni dir bon dia. El PP quedà mut i pelat. De Santos, pressionat, forassenyat, abandonat i client de Casa Alfredo, acabaria hostejat a l’hotel Son Pardo. I al final, quan Antich tornà al Consolat, es decidí construir el macrohospital al mateix lloc i per la mateixa empresa després de dos mesos de suspensió cautelar i de coverbos.
Ara la situació és molt diferent a la dels combatius anys d’oposició. Els monjos de la Real han rebut subvencions per arreglar el claustre, la biblioteca i desperfectes del monestir. Estan contents. L’àrea rústica que envolta la zona urbana de la Real gaudirà d’un grau de protecció que no té ni el bosc de Bellver. Els veïns estan contents. I a ARCA el Consell li ha comprat Can Weyler. Ningú no està ara d’humor ni amb recursos per anar al jutge i demanar un difícil procés que aturi les obres. Només n’hi hauria un beneficiari, si es frenaven les grues: l’actual PP, que veié fugir Matas amb la maleta i que ara, lliure de compromisos, té clar que Antich faria un ridícul descomunal, si no pogués tallar la cinta del macrohospital aquesta legislatura. Però això no hauria de passar.
