Des del punt de vista personal me sent especialment pròxim i solidari amb tots aquells col·lectius que defensen idees i conviccions. La proximitat esdevé admiració quan es tracta de grups que, a més, tenen la voluntat de subvencionar la promoció i divulgació d’aquesta idea, i obtenir-ne uns resultats a curt o mig termini.
Des d’aquest punt de vista vull manifestar la meva simpatia pels col·lectius laïcistes, ateus i lliurepensadors que han patrocinat la cartelleria teològica i han engegat la campanya publicitària als busos urbans. En aquest sentit em sent deixeble del republicanisme radical de Lerroux que considerava que l’alumnat dels ordes religiosos i centres catòlics eren els principals candidats a sumar-se al seu projecte laïcista.
Des d’aquest punt de vista tinc el pressentiment que els creients podrien ser els grans beneficiats de la campanya, sobretot si se sap canalitzar el seu component despertador que conté. De la cartelleria que he vist anunciada, hi eliminaria, pel meu gust, el "probablement". Estic convençut que el déu que imaginen els ateus i lliurepensadors no existeix, com tampoc no existeix el déu dels fonamentalistes.
Aquests déus no existeixen. Estam absolutament d’acord i ens sumam a la publicitat. Tot i que compartesc la tesi, des de les meves conviccions, basades en l’humanisme cristià, tot plegat em suscita alguns interrogants i incerteses. En primer lloc, més enllà del càlcul de probabilitats, com he dit, em sent molt a prop d’aquells que defensen idees, per això voldria sumar-me a la causa dels ateus i lliurepensadors conscients, actius i militants, perquè allò que em produeix un neguit profund és la indiferència i el menfotisme generalitzat de la ciutadania.
En segon, preferesc també els ateus i lliurepensadors als fonamantalistes i dogmàtics. Tercer, sospit que vivim temps de transició, un període de trànsit de la dictadura de la religió a un estadi nou que els sociòlegs conceptualitzen de "religió de la no religió".
Quart, aquesta no religió també comporta perills i riscos per a la ciutadania, que no pot viure a la intempèrie del sentit global i d’una ètica compartida. Entenc, finalment, que la campanya tindrà un gran ressò, també pels considerats creients; reforçarà la mirada de molts dels que fa anys defensam la teologia de la mort de Déu, i estimularà una perspectiva nova i enriquidora, que posarà a prova la solidesa i la profunditat de les espiritualitats religioses, laiques o laïcistes.
És a dir, qüestionarà profundament les conviccions col·lectives sobre la solidaritat, la cordialitat i el comunitarisme, al marge de la "comunió" més o menys uniforme i codificada que ha regulat la vida i l’ordre social durant segles. Que ningú no s’amoïni. Si Déu no existeix, cal seguir fent el mateix esforç i continuar treballant perquè la humanitat no és relaxi i no es deixi anar. Amb Déu o sense Déu continuarem necessitant mites per explicar la nostra existència, especialment per donar raó i per omplir de sentit tot allò que la vida mateixa s’encarrega de destruir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els mites són contraris a les raons. Formen part de la irracionalitat. No necessitam mites, allò que necessitam és una sobredosi de racionalitat, de ciència, de saber, i de crítica, perquè la ciència no és dogmàtica. La felicitat no és possible ni per als ateus, ni per a ningú amb dos cèntims de seny, siguin com siguin, si el món en el que vivim és l'exposició de l'infern un infern que es fonamenta en la defensa que fan molts d'una societat desigual, inhumana i insolidària. Déu no existeix. És una invenció humana que serveix a moltes institucions de poder per als seus negocis. Els ateus no tenim institucions de poder, ni vivim a l'espera de compensacions en el més enllà, perquè si no som capaços d'arreglar el món, el que tenim, molt menys arreglarem el que no tenim ni existeix més que per als comerciants de fum.
Epicuro creía que los dioses no tenían que ver con los hombres , que iban a su bola, no que no existiesen .
Tot i que comparteixo en gran mesura el que exposes, vist els debats desfermats al respecte als forums televisius, més aviat temo que tot plegat no servirà per res més que donar corda als creduls fonamentalistes.
Siempre me he preguntado si todos los ateos se sentirán felices y despreocupados.
Probablemete los dioses no existen? vale, pero dijo Epicuro que son necesarios. Allá ustedes.