L’ofensiva de la companyia russa Lukoil d’obtenir el control de la gasística espanyola Repsol YPF ha desfermat una tempesta política i un fort enfrontament entre Zapatero i Rajoy. Una topada sorprenent i contradictòria. Els socialistes, que sovint s’han mostrat defensors de protegir el mercat intern, hi són favorables sempre que els gestors de Repsol siguin espanyols. Per contra, Rajoy ho considera "un frau contra els interessos dels ciutadans". També és sorprenent.

Els líders del PP s’han mostrat com a abanderats de l’ultraliberalisme econòmic i han propiciat inversions semblants d’empreses espanyoles a l’Argentina. Davant tanta confusió, hi ha una sèrie de fets que causen un cert estupor. El primer és la facilitat que ha tingut Lukoil a l’hora de planejar la seva entrada a Repsol. La segona són els dubtes que ofereix una democràcia com la russa, farcida de tics dictatorials. La tercera és com serà possible que, a la pràctica, siguin executius espanyols a les ordres dels russos els que determinin la futura política de preus de Repsol. Són massa punts obscurs.