Matutes, a la fi

Per compensar aquell pecat de joventut ha arribat a exercir trascendentals càrrecs públics en democràcia: de comissari europeu a ministre d’Afers Estrangers. El fet que deixi el Partit Popular dóna al meu negre esperances respecte de la primera formació de les Illes: "Si un home com Ell no s’hi sent representat, ara m’hi puc començar a sentir jo". Si no haguéssim de ser malinterpretats, demanaríem al partit si els cent vuitanta-set nous afiliats exhibits aquest cap de setmana són la conseqüència immediata de la decisió del navilier–i constructor i hoteler i...–, o si encara n’hi haurà més.

Per compensar aquest cop d’efecte, els socialistes balears s’estan plantejant amollar algun llast també atàvic. Els partits del Bloc, en canvi, eludiran respondre aquest envit: la sortida de qualsevol militant suposaria una caiguda de l’afiliació inassumible en termes percentuals. Unió Mallorquina, pel seu costat, lamenta no poder oferir-li carnet i càrrec, vista la seva condició de pitiús, però tot és negociable.

Pocs dies després de l’anunci del prohom eivissenc llegim que el Govern vol prendre a les seves empreses devers dos milions d’euros que va cobrar de més en l’operació de les expropiacions de les polèmiques autovies, la legislatura passada. El meu negre d’economia no hi entén un rave, però ha contactat a través del facebook amb un seu tiet llunyà, cacic d’una tribu de l’Àfrica Oriental. "Si a mi em valorassin en dos milions el que m’han pagat de demés, Jesús, pagaria, ja està bé així..." .