Una pedra dins la sabata de Zapatero

En certa manera commou la tasca que duu a terme Sampol a la més prescindible –siguem generosos– de les institucions representatives de l’Estat. Una tasca en solitari, intentant ésser la veu nacionalista illenca que clama en un desert mesetari on, a més, el paper de les Illes Balears no supera la condició de comparsa o, com a molt, de meritori sense sou, com els antics aprenents d’actor.

Crec que és evident la voluntat del senador designat pel Parlament d’ésser útil a la seva terra, fins i tot impulsant iniciatives que posen en una situació compromesa a alguns dels partits que feren possible la seva elecció. De fet, i al marge dels seus postulats polítics, s’ha de reconèixer que Pere Sampol intenta guanyar-se el sou treballant per les Illes –tot i fer-ho en un fòrum que, més que hostil, és totalment irrellevant– i encara que això suposi suspendre el més famós dels convidats a la cimera de Washintgon de demà.