nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
21°

La política lingüística és una política social

Des de fa anys, al nostre país, s’ha considerat la política lingüística com una política cultural, i ho és. Però no només és una política cultural. També és (i cada vegada més) una política social. Les entitats cíviques que treballen en favor de la plena normalització de la llengua catalana a les Illes Balears des de fa anys han assumit aquesta reflexió i han vengut demanant, en diverses ocasions, que les direccions generals de política lingüística depenguin directament de les presidències de les institucions.

Independentment d’on se situïn les persones encarregades de dissenyar i executar les polítiques lingüístiques, allò que tenc absolutament claríssim és que les nostres institucions han d’assumir la plena recuperació lingüística com allò que és: una política constituent del nostre sistema autonòmic. Dit d’una altra manera, una de les raons que justifiquen l’existència de les nostres institucions autonòmiques és la necessitat de treballar per recuperar la llengua catalana. Perquè convé no oblidar-ho, si la situació de la llengua catalana avui no és la de plenitud que li correspon és perquè des de l’estat espanyol durant molts d’anys han invertit moltíssims recursos (l’equivalent a milers de milions d’euros) a intentar exterminar-la. El franquisme només va ser la penúltima etapa d’aquesta cursa macabra contra el català.

I és clar, ara ve la pregunta: som un poble que, de veres, vol recuperar totalment la seva llengua? Si és així, cap problema. No hi ha res impossible, com ho demostren diversos casos de recuperació de la llengua en diversos punts del món. Permeteu-me que il·lustri això que acab de dir amb un exemple simple i al mateix temps, si ho voleu, extrem. Si tota la gent que arriba a les Balears rebés, des de bon principi, abans d’incorporar-se al mercat laboral, unes classes de català remunerades, vos pareix que quedaria qualcú sense aprendre la nostra llengua?

Ara bé, per recuperar, per retornar a la normalitat, la nostra llengua, cal esmerçar-hi molts d’esforços. No sé si tants com els que han estat necessaris per arraconar la llengua de molts dels àmbits públics en què havia estat hegemònica, però sí que cal invertir-hi els doblers i recursos que siguin necessaris. I escric "invertir" perquè apostar per la normalització lingüística és la millor inversió de futur per a una terra com la nostra que no ha deixat de rebre gent provinent d’altres terres en les darreres quatre dècades.

Permeteu-me un altre càlcul molt simple: si cada any arriben X nouvinguts a les Balears i només tenen ocasió d’accedir a la nostra llengua X-Y, és evident que cada any es va creant una borsa de gent no integrada plenament i, per tant, amb major risc d’exclusió social. És evident, doncs, que una bona política preventiva de futurs conflictes socials és aquella que aposti clarament, sense embuts, sense dubtes, sense complexos, per la plena integració de tots els immigrants. El primer efecte que ha tengut el que les institucions públiques facin un discurs favorable a la recuperació de la llengua catalana ha estat que s’ha posat en relleu que existeix, ara per ara, més demanda que oferta de cursos, tallers... de llengua catalana.

Personalment sempre he pensat que no hauríem de permetre que ni una sola persona que vulgui accedir a un recurs per aprendre català quedi sense aquest recurs. No em cansaré de repetir-ho: si volem de veres apostar per la plena recuperació de la nostra llengua i per la plena integració de tots els nouvinguts, no hem de regatejar ni esforços ni recursos. Invertir en integració lingüística és invertir en futur, és invertir en capacitació de tota la ciutadania per accedir a llocs de feina i a espais de socialització. Invertir en la nostra llengua és invertir en el benestar col·lectiu del futur. No invertir-hi ara és assumir uns riscos irresponsables i unes despeses futures molt més grans.

Ara, en moments de crisi econòmica, és el millor moment per fer-ho. En una època en què molta gent, dissortadament, disposa de més temps lliure, és el moment que apostem per universalitzar els recursos a disposició de la gent que els vulgui aprofitar. Invertir en la nostra llengua és invertir en un futur més pròsper.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 13 anys
Si mirau s'edició digital de dia 15, dissabte, de Diario de Ibiza (www.diariodeibiza.es) a sa secció d'opinió trobareu una carta en castellà d'una persona que es queixa que a s'escola oficial d'idiomes d'Eivissa no tenen professor llicenciat en filologia catalana per a determinats nivells i com això frustra ses aspiracions des qui el volen aprendre (i ja han pagat unes taxes per això) i es queixa que sa responsabilitat de tot això recau en s'administració autonòmica. Per altra banda, he de dir que així com sa política lingüística és una política social, es dret a expressar-se en sa llengua pròpia des país no és sols un dret lingüístic sinó un dret humà i que, an aquest pas, es catalanoparlants arribarem a formar un gueto; per cert, a s'edició des mateix dia surt una enquesta realitzada si més no a Eivissa, on s'han demanat diferents qüestions i es posa de relleu que es qui parlen català a Eivissa són manco des 50%, és a dir, que començam a ser un gueto
Valoració:1menosmas
Per inmigrante, fa mes de 13 anys
Sr. Martí : Els treballadors afectats per Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) autoritzats a les Balears han augmentat en un 157,5% en els nou primers mesos de l'any.
Mire Ud cuantos nuevos alumnos habrá allí.
Vamos ... vaya con la OCB e invítelos al correllengua.
Valoració:0menosmas
Per inmigrante, fa mes de 13 anys
Sr.Martí: este artículo me lo imprmo y lo voy estudiando. Y cuando alguien "ataque" nuestra lengua - la de las islas, la milenaria, la lengua propia, la de Llull, etc. etc. - le largo algunas frases como las que ha escrito Ud aqui.
Ara, en moments de crisi econòmica, és el millor moment per fer-ho
Invertir en la nostra llengua és invertir en un futur més pròsper.
Invertir en integració lingüística és invertir en futur.
Invertir en la nostra llengua és invertir en el benestar col·lectiu del futur.
Creo que con eso tengo bastante. Lo iré aprendiendo y lo iré repitiendo. Y repitiendo y repitiendo.Y si me llego a ir al paro, ya se que antes de buscar otro curro, como tengo tiempo libre, lo mejor -para integrarme como recién llegado - es estudiar catalán.


Valoració:1menosmas
Per AJMM, fa mes de 13 anys
Si t dieran a elegir y todos fueramos unos pordioseros pero hablaramos en catalan serias muy feliz, menudo radical, menos mal q gente como tu y el Jac pintais poco en Mallorca.Estamos en recesion y no se te ocurren mas q chorradas.
Valoració:-6menosmas
Per jac, fa mes de 13 anys
Sí, senyor!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente