algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
19°

Crisi, atur, immigració i perills

Només fa uns pocs mesos, quan l’atur començava a experimentar un creixement preocupant, no eren poques les veus que l’emmarcaven dins d’una mena de llei inexorable sobrevenguda per la immigració. Llei que partia d’una equació amb aspiracions matemàtiques i per tant voluntat de ser exacta. Molta immigració més crisi igual a molts aturats immigrats.

Equació que per a certa sensibilitat socioideològica –minoritària però perceptible– s’allargava amb un nou element que permetia alterar la igualtat: molta immigració més crisi més molts aturats immigrats igual a immigrats que se’n tornaran. Era una visió simplista de la realitat que no es basava en cap raonament lògic. Ara, les darreres dades conegudes de l’evolució i característiques de l’atur a Balears ens donen la certificació que les dues equacions estaven mal plantejades i per tant eren falses les igualtats a les quals arribaven.

Segons les esmentades dades, dels 56.982 parats que hi havia a final d’octubre, el 73% eren espanyols i només el 19% estrangers de fora de la Unió (el 8% restant d’immigrats de la Unió que, com és sabut, són socioeconòmicament molt diferents als altres). O sigui que qui està patint més la crisi som els espanyols, a gran distància dels immigrats. Inexplicable? No. En absolut. Tot el contrari, molt fàcil d’explicar, encara que sigui sense tenir dades. És pur sentit comú. Els espanyols coneixem i exigim els nostres drets, mentre que els pobres immigrats és dubtós que els coneguin però el que és segur és que no els exigeixen majoritàriament.

O sigui que se’ls contracta per manco salari que un espanyol. Em diran que no s’han adonat, vostès, que els immigrats ocupen ara certs llocs professionals quan no fa gaire anys era exòtic veure’ls-hi? Per exemple a la restauració passa així. Tant a bars, cafeteries com restaurants. Eren llocs de feina amb qualificació. Ara ja no. Segur que els actuals cambrers cobren manco que els anteriors.

I amb jornades superiors, de fins a 10 hores. No és l’únic sector, a on passa. A tota aquella activitat la qual es pot oferir amb personal de poca o nul·la qualificació passa o passarà igual. I, alerta, no perquè els immigrants no estiguin preparats sinó que se’ls paga com si no hi estiguessin, que és molt diferent. Amb la conseqüència òbvia: l’atur afecta més els espanyols. Què vol dir això? Doncs dues coses bàsiques.

Una, que, com reconeixia la setmana passada la consellera de Treball, Joana Barceló, no és creïble que els immigrats se’n tornin per molta crisi que hi hagi. Calculava ella que no serien gaire més de 1.500 els que es podrien acollir als ajuts per tornar-se’n. Sobre uns 200.000 que hi ha a Balears. Calculin vostès. I la segona cosa que vol dir, i aquesta és molt greu, és que tant el racisme com la xenofòbia tenen molts números per augmentar perillosament entre capes de connacionals que perden la feina o que tenint-la és de baixa qualitat.

Perquè serà, és, la gent que se sentirà, ja s’hi sent, en competència directa amb els immigrats per la feina. Una competició que –en termes globals– estan condemnats a perdre. Inexorablement, creixeran les xacres referides. I no és del tot segur que els nostres cappares provincials s’adonin dels potencials efectes de tenir un col·lectiu de 60.000, 70.000 o més electors contaminats d’aquesta ràbia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Els Huns i els altres, fa mes de 13 anys
Els nazis no tenen res a fer perquè tanmateix el futur és favorable als bàrbars vinguts de tots els indrets. Com aquell imperi, la culpa avui és del nostre imperi centrat en el capitalisme pur i dur que ofega als altres pobles.
Si Atila arribà on arribà va ser per necessitats de supervivència del seu poble i no per afany de conquesta. Tot i que la història mai no es repeteix, alguns fets ens haurien de fer comprendre les coses.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente