Aquests dies d’estranyes opinions sobre la festa democràtica nord-americana, on la majoria dels comentaris destil·len diferents graus d’enveja cap a la participació i les expectatives que s’han donat allà i se sospira davant de la impossibilitat de generar per aquests paratges qualque cosa semblant a un líder que il·lusioni, jo mir més a prop i sent enveja malsana de petits avanços en els nostres veïns, molt més possibles però improbables alhora. En aquest petit país nostre ja hem escatat un Estatut (el de 1983) i el seu reformat manament ja du més d’un any vigent sense que s’albiri la possibilitat que a curt termini la ciutadania balear disposi del Síndic de Greuges que la defensi davant de les administracions.

Per contra, a Catalunya, s’acaba d’aprovar un projecte de llei que reforma i amplia les competències de la institució que funciona des de 1984 basada en l’experiència de països democràtics que, com Suècia, disposen d’aquest defensor del ciutadà des de principi del segle XIX. Mirau si hi ha retard, vergonyós i inexplicable, en aquest dèficit democràtic que ofèn la ciutadania del nostre país.

La nova llei que es debatrà en el Parlament de Catalunya proposa ampliar les competències del Síndic més enllà del control i supervisió del funcionament de les administracions públiques –Generalitat i ens locals– i, en la tasca de protecció i defensa dels drets i i de les llibertats de les persones, controlar empreses privades que gestionin serveis públics com les subministradores de gas, d’aigua, de telefonia i d’electricitat. A més, el Síndic tendrà competències en prevenció de tortures i de maltractaments a presos i detinguts.

En poques paraules, una envejable institució que ni Govern ni oposició de Balears no tenen previst engegar, tot i que l’Estatut que diuen honorar ho mana. No cal anar a cercar frustracions més enllà de l’Atlàntic; les comparances amb territoris germans són suficients per a demanar-nos què cony hem fet en aquestes illes per a tenir una classe política tan incapaç d’arribar, en més de vint anys, al més mínim acord sobre una institució necessària.

Serà que el control els incomoda i corporativament fan de la deixadesa complicitat mentre s’omplen la boca de paraules buides sobre col·laboració en la neteja ètica i en el foment de la transparència administrativa. La possibilitat de tenir, d’una vegada, Síndic de Greuges no es veu ni en aquesta espècie d’avançada bonhomia nadalenca que ha generat "l’efecte Vicens" entre Govern i oposició.