Quin ridícul! Quina pena! Quina presa de pèl! Quina comèdia! Quanta tristor! L’empresari anglès Paul Davidson, de malnom el Llanterner, ajornà el pagament dels 38 milions d’euros i, per tant, la compravenda del Reial Mallorca. Ara, demana deu dies més. Uf! S’ha suspès la cita de manera temporal, però ningú no s’estranyarà ja si Davidson no torna a aparèixer per aquesta terra nostra. Seria, fins i tot, normal. No es pot afirmar encara que ahir acabà la gran farsa, però ho sembla. Hi havia massa coses estranyes en un serial que es perllonga des de fa mesos. Abonar 38 milions d’euros i reconèixer que els teus assessors et recomanen no pagar-ne més de 25 és ben sospitós.

I també ho és donar continuïtat a la presidència de Vicenç Grande quan no el coneixes gairebé de res. O dir que tens efectiu per afrontar una operació com la compra del Mallorca i reconèixer que has estat deu dies per reunir els doblers. Davidson, que visità l’agost passat la redacció en calçons curts i xancles, sembla més un hooligan que no un empresari seriós. El pitjor, en tot cas, són les mentides. I Davidson sospit que ja n’ha dit un grapat. Sigui com sigui, estic ben convençut que avui és un dia de goig per al Reial Mallorca. És bo, per al futur de l’entitat, que Davidson no sigui el màxim accionista. Una altra cosa és Vicenç Grande, que al cap i a la fi és el gran perjudicat per l’incompliment d’un informal i estrambòtic empresari anglès que mai no ha estimat el Reial Mallorca.