És feixuc suportar que aquells que exigeixen estranyes llibertats per a ells es dediquin a limitar les nostres. Els mateixos que surten al carrer per demanar el dret a coartar la llibertat dels descendents, amb exigències com demanar que no es puguin desenvolupar perfectament en les dues llengües del país, ara posen el crit al cel perquè els qui no pensen com ells s’aprofiten dels avanços mèdics i seleccionen genèticament els fills per a garantir-ne la salut i, de rebot, ajudar els germans malalts.

Pretenen que entrem en un debat –en el qual ells han marcat les cartes– sobre què és o deixa de ser vida humana. M’hi neg. El centre del debat és la llibertat de cadascú, que no té més límits que la pròpia consciència i la llibertat dels altres. En el fons són coherents i ens neguen a tots la llibertat, i comencen per negar-la als propis fills. Uns fills que no han de tenir els mateixos coneixements lingüístics que els nostres ni la informació suficient per què, de majors, puguin triar quin tipus de ciutadans volen ser. La seva malaltia només es cura amb més llibertat.