La setmana de la compravenda, potser, i de tres partits seguits havia de començar bé. Teníem davant un Espanyol que anava fent uns bons partits, a diferència del Mallorca, que venia de perdre al camp del Betis.El 3-0 final dóna mostres d’un partit on el Mallorca jugà bé i on l’Espanyol ho féu fatal. El cor dels aficionats era a Son Moix, però el cap era en la compravenda del club. Dimecres és el dia de la data límit per comprar el club. Dimecres és el dia que, per primera vegada en la història del club, un estranger es farà amb el club mallorquí. Dimecres serà el dia que el Mallorca serà un poquet menys mallorquí.

La qüestió és esbrinar si la compra del club hi anirà acompanyada de la necessària estabilitat. Lamentablement, cap element no ens genera aquesta tranquil·litat. Ningú no sap què cerca Paul Davidson amb la compra del Mallorca. Fins ara s’ha parlat d’inversions, de tornar a fer ric Vicenç Grande, de crear una fàbrica relacionada amb els plàstics i que suposarà la solució al monocultiu econòmic fonamentat en el turisme... Vaja, que Davidson és un messies que ens traurà a tots del solc. Veurem, veurem què passa, si compra i si la compra és una solució o un problema.

La setmana que ve serà intensa: compra, partit a Màlaga i partit contra l’Atlètic de Madrid. No tendrem temps d’avorrir-nos, però sí per preocupar-nos. Esperem que el Mallorca inspirat contra l’Espanyol sigui el Malloca que veurem a Màlaga i a Madrid. Manzano ho té clar, no vol sentir parlar sobre els embulls en la direcció del club, només li interessen el joc i els resultats. Veurem si tècnics i jugadors són capaços d’abstreure’s del drama que es viu a la planta noble, la de les oficines, de Son Moix.