Del camí de Rocafort al far de Muleta

Com hem dit, l’itinerari parteix de Sóller, concretament de la carretera de Sóller al port, davant la benzinera. Els primers metres coincideixen amb el camí des Rost, on aviat ens desviarem a l’esquerra vora Villa Frontera i la ferreria Calafell. Més amunt travessarem les vies de tren, al costat de la finca Son Pons. Deixarem a poc a poc les darreres cases i hortes, on comença realment el camí de Rocafort [1]. Més amunt, ja dins l’olivar i el pinar, travessarem un bell pont de dos ulls acompanyat d’un arrambador de ferro que supera les vies del tren de Sóller. Des d’aquí, la vista damunt la vall de Sóller és totalment exquisida.

Continuam la pujada, ara per un tram molt més costerut i amb el ferm empedrat. El traçat perfila constants revolts, mentre que a poc a poc el pendís s’accentua. En alguns trams trobarem restes d’escopidors. Després d’una estona d’esforç sortirem al camí de Castelló [2], per on continuam cap a la dreta, encara ombrejats pel pinar. Més endavant entrarem dins un territori dominat per l’olivar, amb alguns conjunts marjats de notable factura. Aviat travessarem un torrentó i remuntarem un costeret formigonat molt breu, encara que intens. Ara, amb una propietat privada al davant, tombarem a la dreta i continuarem pel camí de Castelló.

Ara el tram és molt més suau i amb un gran nombre de bocins empedrats. Des d’aquí dalt, les vistes damunt la vall són tota una lliçó de bellesa. Al fons, el penyal des Migdia (1.401 m) custodia tot el territori; a la dreta, la serra de Son Torrella, el puig de Lofra i es Cornadors. En no gaire minuts assolirem un dels indrets més bells de la ruta. Es tracta de Can Tes, Can Jeroni Gros i Can Gamundí. Tot plegat conforma una de les agrupacions més reeixides de la vall [3]. Val la pena contemplar des de la carrera central les belles i senyorívoles façanes de totes aquestes cases. A més dels clàssics elements constructius (portals forans rodons, finestres amb ampit motllurat, finestrons d’arc rodó de porxo...) és interessant fixar-se en el bon repertori de teules pintades.

A l’altre cap d’aquest "pseudo-llogaret" continua el nostre camí. Després d’uns minuts d’ascensió, el tram desemboca en un camí de carro asfaltat, just davant una curiosa caseta. Aquí voltam a la dreta i davallam amb rapidesa fins a Cas Xorc [4], una antiga possessió olivarera avui convertida en restaurant i hotelet de luxe. Un poc més avall arribarem a una important cruïlla de camins: cap a la dreta, parteix el camí des Rost, el qual desemboca en el punt inicial de la nostra ruta; al davant, el camí privat de s’Heretat; i a la nostra esquerra, la continuació del camí de Castelló, per on prosseguirem.

Després d’un primer tram ascendent, voltam a la dreta i avançam per damunt un cap de marge. Aviat assolirem Can Carabasseta, una possessió tradicional de muntanya. Ara bé, tot just al davant resta l’oratori de Castelló, una bella capelleta de doble vessant que actualment està essent restuarada. Aquí val la pena pujar fins a les possessions de Can Prohom i Son Micó [5], dos exemples magnífics dels antics latifundis tradionals de la muntanya mallorquina.

Tornam a l’oratori i continuam pel camí que arrenca just per sota. Aquesta tirada ens deixarà davant Can Bleda i Cas Sord. Ens incorporam a l’esquerra, per la carretera de Sóller a Deià, i tot d’una ens desviam per la camada dels Béns d’Avall. La seguim una estona en sentit descendent i, al cap de pocs minuts, trobarem a la dreta el camí de Muleta. Entrarem de nou dins els olivars i el territori més genuí. El camí avança sense gaires desnivells fins a arribar a la desviació que ens durà fins al far i al refugi de Muleta. Des d’aquí podrem admirar la magnífica torre de defensa de la vetusta possessió de Muleta [6], un veritable paradigma de latifundi històric mallorquí.

Continuam, doncs, cap al refugi. Després d’una curta pujada, el camí (ara de ferradura) inicia un descens entre abruptes rotes, ara envaïdes pel matoll i pinars joves. El ferm presenta les mateixes incomoditats que tot el terreny que ens envolta. Més avall flanquejarem antigues marjades i una arruïnada olla de calç. Al cap de poc temps, la mar se’ns obrirà de bat a bat, ja amb el fanal del cap ben a prop. Aquí el camí puja lleugerament cap a llevant i assoleix el refugi [7]. Després d’una merescuda aturada, davallam fins al port per la carretera, des d’on podrem tornar a peu al punt de partida pel camí de Son Sales, el qual neix vora les ruïnes de l’hotel Rocamar. Si no, el tramvia ens deixarà de nou al cor de la capital de la Tramuntana.