algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Taxistes i referèndum

Aquest cap de setmana, a part del fet que tenim una cita inel·ludible a Cala Millor, on se celebra el XXII Seminari Blanquerna, se suposa que hi hauria d’haver una magnífica consulta popular a una part d’Euskal Herria. Sembla, però, que el lehendakari ha fet anques enrere i el seu partit no ha tengut gaires manies a l’hora de vendre baratet el seu suport als pressuposts generals de l’Estat, a canvi que el Govern espanyol compleixi el que ja hi ha escrit a l’estatut de Gernika (!) No era d’aquest referèndum que volia parlar avui. Volia parlar d’un "referèndum" que té a veure amb els taxistes… Aprofitant que he començat a escriure aquest article dins un taxi.

Els taxistes són un col·lectiu tan heterogeni que qualsevol generalització que en féssim seria estúpida. Puc dir que són un col·lectiu que conec de prop perquè en som un client habitual i perquè hi tenc més d’un amic. De taxistes, n’hi ha de tots tipus, de totes les tendències i de tots els colors. N’hi ha que, de bon matí, tenen suficient fetge per escoltar Jiménez Losantos, n’hi ha que duen sintonitzada qualque cadena musical de grans èxits, n’hi ha que escolten les tertúlies cridaneres i nocturnes de les cadenes espanyoles (no sé per què criden tant els tertulians, si tots són de la mateixa tendència), n’hi ha que prefereixen els programes esportius i, cada vegada més, n’hi ha que opten per les ràdios en català.

I n’hi ha que sopen al Riu Dolç. Me n’han passat de tot color amb els taxistes. Qualque ovella negra m’ha intentat estafar. Qualcuna ho ha aconseguit, (en això de les estafes qualque amic meu amb pinta de guiri vos en podria contar més, d’històries). El famós 11-M, horabaixa, em va transportar un taxista (li vaig dedicar un article en el seu moment) convençut que les bombes dels trens de Madrid les havia posat ETA, però les havien finançat "los catalanes". Un altre taxista em va fer un discurs favorable al segon cinturó, fins que li vaig explicar que per la mateixa regla de tres que aplicava, aviat seria necessari fer un tercer cinturó i després faria falta el quart, que ja aniria per damunt la serra de Tramuntana… o per damunt la mar!

La darrera vegada que vaig agafar un taxi a l’aeroport i li vaig dir que anava al carrer Pare Bartomeu Pou de Palma, el taxista es va passar tot el viatge dient "a Palma, quin porvenir! Quin porvenir!". Les històries relacionades amb taxistes donarien per fer un llibre. El capítol dedicat a taxistes i periodistes seria, probablement, el més còmic. El desplaçament a Londres amb el Mallorca de Cúper per seguir el partit amb el Chelsea de Chapi Ferrer, començà amb un company i amic d’això del periodisme esportiu que en comptes d’esperar l’autocar va voler arribar abans que la resta a l’hotel. La broma li va costar 83.000 pessetes.

Un altre periodista esportiu, aquest, no amic, li va tocar asseure al meu costat a l’avió, cosa que aprofità per fer comentaris de l’estil d’"a los separatistas habria que colgarlos de los cojones". En acabar el partit que havia jugat el Mallorca a Montjuïc, un taxi que jo havia comanat em va passar a recollir, el periodista espanyolista, menys previsor i davant l’alternativa de perdre l’avió, no va tenir cap mania per rebaixar-se a suplicar-me per compartir el taxi. No tan sols li vaig dir que sí, sinó que vaig pagar el taxi. De res.

Ja em perdonareu la dispersió. La qüestió és que en entrar al taxi que ja m’ha deixat al meu destí, he recordat una d’aquelles decisions –en aquest cas indecisió– d’un polític que tenen conseqüències. Fa gairebé una desena d’anys, un grup de taxistes de Palma proposà a l’Ajuntament de la ciutat canviar el color tradicional (negre i blanc ivori) per l’assèptic (i es veu que més econòmic) blanc. Un altre grup de taxistes es mostrà partidari de continuar amb el format històric. L’aleshores batle de Palma, en pla Salomó, decidí que qui volgués dugués el seu taxi negre i ivori i qui volgués el dugués blanc, i va dir que allò seria una espècie de referèndum.

Idò bé, ja tenim el resultat d’aquell peculiar "referèndum": ha guanyat el blanc. El meu sondeig a peu de carrer diu que els taxis que han mantingut la coherència històrica no passen del 10 per cent. El guanyador, una vegada més, va de blanc.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu Melis, fa mes de 13 anys
Digue'm de què braveges i te diré de quin peu coixeges. En Tomeu Martí ha passat d'anar amb motoret a esser un client habitual dels taxis. Bono, bono. Se veu que has prosperat, amb l'Obra..
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys
Segurament es tertulians no es criden entre ells tot i que ho fan veure sinó que en realitat criden a s'oient, volent donar a entendre que qui crida més fort té més raó
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente