D’acord: la ciutadania encara patiria més si no se salva el cul dels cobdiciosos (impresentables, inútils o ambdues coses alhora) que han gestionat pèssimament el sistema financer. Dic d’acord i no sé si és perquè han aconseguit acollonir-me o perquè, informació actual i comparativa històrica a la mà, no trob cap referent d’altra solució possible. Acceptarem salvar-los pel nostre bé amb la mateixa convicció que acceptaríem pop com a animal de companyia. Però de res serveix debatre sobre el que ja s’ha decidit i, una vegada ens declaram fotuts, caldria espavilar no fos cosa també ens tocàs pagar el beure.
Qui controlarà aquest caramull infinit de recursos? On són els nostres representants en aquesta alegria repartidora? Sabrà el Congrés dels Diputats com, quant, per què i a qui avala el govern amb els nostres doblers? Tendrem garanties que no hi haurà un ús partidista, un aprofitament per estalonar grups econòmics afins o erosionar els que no s’han mostrat tan generosos amb els socialistes? Convendria ser voyeurs de la bacanal que faran amb els nostres doblers.
