A aquestes altures de l’escàndol, em fa la impressió que a la jutgessa Piedad Marín ja no li queda cap altre remei que començar a pensar a posar-se en contacte amb l’FBI perquè enviï un parell dels seus agents a l’avinguda Pennsilània de Washington per tal que convidi Jaume Matas a partir cap a Mallorca per prestar declaració als jutjats de via Alemanya. Els indicis cap a Matats són cada cop més insistents i preocupants. Josep Juan Cardona, actual president del PP d’Eivissa, ha dit púbicament que va ser l’expresident qui li ordenà que nomenàs Antònia Ordinas gerent del PP. Antoni Pastor diguè ahir mateix que "Matas té moltes coses a dir". El president del comitè d’ètica del PP, Román Piña, considera "convenient" que Matas declari davant l’organisme intern del PP. Per tant, i un cop que Josep Juan Cardona hagi declarat com a imputat davant la jutgessa, per arribar a la clau de l’escàndol és molt probable que aquesta no tingui cap altra remei que citar Matas. És l’única manera d’aclarir les coses. És l’única possibilitat d’entendre el perquè de tanta impunitat a l’hora de manejar els comptes públics de qualsevol manera, de tantes empreses fantasma que servien per treure doblers de l’autonomia per a beneficis privats, de tant de robatòrum sense que ningú no ho impedís. Això passa quan qui comanda deixa fer, quan mira cap a una altra banda, quan consent un estat de coses que tard o d’hora han de desembocar en la descomposició. D’aquesta manera, qui està dalt té les mans lliures per fer el que vulgui, perquè els seus subordinats estan tan enfangats que han d’adorar el cap suprem per poder mantenir el seu ritme d’estralls i mangarrufes. És ben hora que Matas doni explicacions. És ben hora que l’FBI el visiti amb una citació.