Després de la sobtada intervenció dels govern federal dels Estats Units per intentar aguantar diverses corporacions, com també amb el pla de xoc que la Cambra dels representants pot aprovar, s’han desfermat opinions sobre la fi del liberalisme. Totes aquestes opinions parteixen d’una idea que és rotundament falsa. Que als Estats Units el govern federal no intervé en el mercat gairebé de cap manera, excepte per la regulació de les normes de comportament dels agents que hi intervenen. L’any 1979 intervingué a la greu crisi que patia la multinacional Chrysler per evitar la seva fallida i que arrossegàs –eren temps de crisi general i en especial del sector de l’automoció– rere d’ella altres gran empreses. Més recentment, no fa ni una dècada, l’escàndol de les caixes d’estalvi, amb la fallida d’una de les més populars, també dugué a la intervenció per evitar el col·lapse del sistema financer. Només són dos exemples, n’hi ha molt més.
Fixem l’atenció en una altra intervenció poc coneguda, i que ens afecta directament. El govern federal, tant el d’ara, del republicà George W. Bush, com els anteriors demòcrates de William J. Clinton, intervé sempre i fort ferm en la política econòmica agrària via subvencions. Alguns dels suposadament liberals nostres a vegades es queixen de la intervenció que en aquesta matèria fa la Unió Europea. Doncs bé, és infinitament inferior a la que fa l’administració americana, la qual subvenciona la producció de grans quantitats de conreus. Per què? Un, en la seva ingenuïtat, podria pensar que és perquè per ventura els americans tenen dèficit de consum d’aquests conreus i que així el govern federal vol assegurar els mínims per a consum propi. Ni remotament. En realitat no els falta de res, als ciutadans americans. No, el perquè de les generoses subvencions és per afavorir la competivitat internacional dels seus productors. Persegueix i aconsegueix que produeixin un excedent enorme que es pugui exportar a l’estranger, en bona part a la Unió Europea, i així rebentar els preus. Posem un exemple concret: l’ametlla. A la Mediterrània aquest conreu dóna un bessó amb un component de sucre i olis que el fa ideal –segons el gust local– per fer torrons, dolços diversos, etc. Tradicionalment a Mallorca s’exportava la meitat de la producció a fora, per a torroners sobretot. Doncs bé, com que l’ametllerar californià està fortament subvencionat, les empreses agrícoles de per allà es dediquen a conrear-ne intensivament, regant els arbres. El bessó resultant és més pobre qualitativament –pel gust mediterrani– però com que se’n produeix molt més, aleshores poden rebentar els preus. Com passa a Mallorca, a on el quilo de bessó californià enguany està a 2,3 i el mallorquí a 2,8. I per manco de 3 euros no és un conreu rendible per al pagès mallorquí. Resultat: s’ha perdut la meitat dels ametllerars mallorquins en producció en una quinzena d’anys.
Als Estats Units no ha existit mai el liberalisme que ara suposadament ha de morir. Sempre hi ha hagut intervencions, d’una manera o d’altra, de l’administració en l’economia. Però, això sí, és una intervenció intel·ligent que, al nostre pesar a vegades, té una eficiència aborronadora. Per contrast amb la intervenció de la UE, de la qual massa sovint no s’extreu cap rèdit econòmic ni molt manco social.• Periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els marxistes no es fan il·lusions sobre les crisi del capitalisme perquè són els i les treballadores les que en pateixen les conseqüències. El mateix Lenin digué que les crisi del capital tenen sempre solució en tant que els treballadors i les treballadores paguin les seves conseqüències. Els marxistes sabem perfectament que el sistema capitalista no s'enfonsarà per si mateix si el subjecte del canvi, la classe treballadora no l'empeny. Sense voluntat anticapitalista hi haurà capitalisme per tants anys com la naturalesa ho permeti. El problema és que les crisi es duen a moltes persones, les més febles per davant.
Però, els marxistes no s'haurien de fer tantes il·lusions sobre l'enèssima crisi definitiva del capitalisme. Aquest sistema té una capacitat immensa de conviure i superar les seves pròpies crisis.
Correcte. L'autor s'oblida, però, de la industria militar.Els EEUU tenen el presupost militar més alt del món. Entorn a les comandes d'armament, la part més productiva, l'única, potser, que resta de la un temps poderosa màquina industrial americana, gira bona part de l'economia directament o de manera induïda. Això és intervencionisme pur.
Vegeu un video que analitza com s'intervé el mercat de les Subprime (o hipoteques deixalla) http://www.dailymotion.com/erioluk/video/x684wa_the-last-laugh-george-parr-s
La intervenció que es fa als EUA o a Europa és a costa de la població en favor dels especuladors per tal que puguin seguir fent el mateix que han fet fins ara. La crisi és del capitalisme . És una crisi clàssica de sobreproducció, definida des de fa molts anys pel marxisme i que i es deu només a que la gent ha perdut poder adquisitiu (per a pagar hipoteques, per al consum diari...). Com que el marxisme no interessa al poder vos podeu enganyar i intentar enganyar a la gent, però la raó per a qui la té:Carles Marx.