Liberalisme i intervencionisme

Fixem l’atenció en una altra intervenció poc coneguda, i que ens afecta directament. El govern federal, tant el d’ara, del republicà George W. Bush, com els anteriors demòcrates de William J. Clinton, intervé sempre i fort ferm en la política econòmica agrària via subvencions. Alguns dels suposadament liberals nostres a vegades es queixen de la intervenció que en aquesta matèria fa la Unió Europea. Doncs bé, és infinitament inferior a la que fa l’administració americana, la qual subvenciona la producció de grans quantitats de conreus. Per què? Un, en la seva ingenuïtat, podria pensar que és perquè per ventura els americans tenen dèficit de consum d’aquests conreus i que així el govern federal vol assegurar els mínims per a consum propi. Ni remotament. En realitat no els falta de res, als ciutadans americans. No, el perquè de les generoses subvencions és per afavorir la competivitat internacional dels seus productors. Persegueix i aconsegueix que produeixin un excedent enorme que es pugui exportar a l’estranger, en bona part a la Unió Europea, i així rebentar els preus. Posem un exemple concret: l’ametlla. A la Mediterrània aquest conreu dóna un bessó amb un component de sucre i olis que el fa ideal –segons el gust local– per fer torrons, dolços diversos, etc. Tradicionalment a Mallorca s’exportava la meitat de la producció a fora, per a torroners sobretot. Doncs bé, com que l’ametllerar californià està fortament subvencionat, les empreses agrícoles de per allà es dediquen a conrear-ne intensivament, regant els arbres. El bessó resultant és més pobre qualitativament –pel gust mediterrani– però com que se’n produeix molt més, aleshores poden rebentar els preus. Com passa a Mallorca, a on el quilo de bessó californià enguany està a 2,3 i el mallorquí a 2,8. I per manco de 3 euros no és un conreu rendible per al pagès mallorquí. Resultat: s’ha perdut la meitat dels ametllerars mallorquins en producció en una quinzena d’anys.

Als Estats Units no ha existit mai el liberalisme que ara suposadament ha de morir. Sempre hi ha hagut intervencions, d’una manera o d’altra, de l’administració en l’economia. Però, això sí, és una intervenció intel·ligent que, al nostre pesar a vegades, té una eficiència aborronadora. Per contrast amb la intervenció de la UE, de la qual massa sovint no s’extreu cap rèdit econòmic ni molt manco social.• Periodista