Es repeteix aquella màxima que els economistes expliquen a la perfecció el passat i a vegades encerten el futur. Aquesta setmana hem gaudit de la presentació de l’Informe Econòmic i Social 2007, elaborat pel CRE lligat a Sa Nostra i a la Universitat, i s’ha aprofitat l’esdeveniment per apuntar els defectes i possibles solucions de l’economia de l’arxipèlag. L’informe és dens i complet. Fer-ne un resum no és la meva feina així que, sense haver-lo llegit, aprofitaré el resum que els seus responsables en feren a la premsa i a la selecta multitud que assistí a la seva presentació a Son Fuster. La crisi serà dolorosa, entaferraven els titulars, i ningú no s’atreveix a pronosticar-ne la durada. Així, rigorosos estudis i destacats estudiosos són a l’altura de la resta dels mortals que veim acollonits com pagarem car el terrabastall dels cobdiciosos. Però la feina de tanta i de tan bona gent havia de dur qualque missatge més. I el dugué, especialment en la conferència del cap del CRE, Antoni Riera, que ens deixà clar, dades a la mà, que el futur serà o verd o negre, que les Balears són al final del camí d’un model de creixement esgotat i que ens ho prenem amb rigor i promptitud o els competidors ens passaran per sobre.

Entre el públic, històrics "sense corbata" que fa temps foren titllats de messiànics, visionaris sense base i quasi terroristes del llenguatge per dir que el model feia figa, que les solucions eren verdes i que el mercat assumiria perfectament els sobrecosts d’una aposta agosarada i valenta que ens retornàs al capdavant de les regions econòmicament dinàmiques d’Europa. Com sempre, ara els economistes diuen el que s’havia d’haver fet i, per no reconèixer que molts d’anys anaven del costat errat (o simplement callaren per conveniències), apunten que encara hi som a temps si responem amb agilitat i rapidesa.

g Certament, seria estúpid perdre el temps amb l’autocomplaença del "ja ho diguérem". La tasca és d’una urgència que només els que pretenen extreure rèdits del desastre (que n’hi haurà, i més d’un) poden negar-la. Però la feina no comença de zero: multitud d’estudis es feren sense cap predicament entre els encorbatats que ara els assimilen. Qualsevol dia, mentre parlin de canvis en la fiscalitat, se’ls escaparà que es necessita una ecotaxa malgrat que l’hagin de disfressar de novetat. Així, antics recicladors i nous reciclats diran que jo ho digueren.