Si és possible, amb un somriure

La seva experiència, tanmateix, quedarà per sempre entre nosaltres gràcies a l’extraordinària pel·lícula documental Las alas de la vida, dirigida pel seu amic Antoni Canet. A través d’aquest film, rodat amb una sensibilitat exquisida, pots seguir de molt a prop el procés físic, anímic, familiar i social de Carlos. Si encara no l’heu vista, no us la perdeu.

Amb Las alas de la vida aprens moltes coses, no n’hi ha dubte. I això és així, justament, perquè la pel·lícula no pretén ensenyar-te res: no et vol donar cap lliçó, no et vol conduir, sols acompanyar. Simplement et posa —t’exposa— davant la vida i la mort amb una naturalitat absoluta. Sense afectació, sense impostació. I al final de la pel·lícula, un petit miracle: et sents estranyament bé, relaxat, serè. Impossible no fer-te còmplice d’allò que hi diu el mateix Carlos: sí, val la pena viure mirant el dolor i la mort de cara, amb serenitat i, si és possible, amb un somriure.