Metge de família, inventor, pilot d’ala delta, patró de vela, músic, comunicador, pare... tot això va ser i va fer Carlos Cristos, un gallec establert a Mallorca que va deixar aquest món dia 26 d’abril d’enguany, després d’anys de patir una malaltia física degenerativa coneguda com atròfia sistèmica múltiple.
La seva experiència, tanmateix, quedarà per sempre entre nosaltres gràcies a l’extraordinària pel·lícula documental Las alas de la vida, dirigida pel seu amic Antoni Canet. A través d’aquest film, rodat amb una sensibilitat exquisida, pots seguir de molt a prop el procés físic, anímic, familiar i social de Carlos. Si encara no l’heu vista, no us la perdeu.
Amb Las alas de la vida aprens moltes coses, no n’hi ha dubte. I això és així, justament, perquè la pel·lícula no pretén ensenyar-te res: no et vol donar cap lliçó, no et vol conduir, sols acompanyar. Simplement et posa —t’exposa— davant la vida i la mort amb una naturalitat absoluta. Sense afectació, sense impostació. I al final de la pel·lícula, un petit miracle: et sents estranyament bé, relaxat, serè. Impossible no fer-te còmplice d’allò que hi diu el mateix Carlos: sí, val la pena viure mirant el dolor i la mort de cara, amb serenitat i, si és possible, amb un somriure.
