Segons informava ahir aquest diari, la ponència política redactada per al proper congrés del PSM –d’aquí a dos mesos–, preveu el manteniment del Bloc com a opció estrictament electoral i ja no es compromet, com sí havia fet en l’assemblea anterior, a convertir-lo en un nou partit polític. Si finalment el congrés ho aprova, serà una de les decisions de partits polítics més importants que s’hagin pres en vistes de les eleccions de 2012.

Tot i que el PSM no renuncia formalment a crear el nou partit, la forma de redactar les "dificultats" que s’han trobat per assolir-lo no deixen escletxa pel dubte: és senzillament impossible. Tal com ja es comentà en el seu moment aquí, les cultures ideològiques i polítiques dels neocomunistes, dels esquerrans no nacionalistes, dels independentistes, dels ecologistes i dels nacionalistes d’esquerra són tan diverses, i en algun cas tan allunyades, que feien impossible imaginar una assemblea, posem per cas, de militants d’EU i PSM units.

Són partits amb històries, ideologies i tradició sentimental força diferent, impossibles d’unir. Tanmateix, això no vol dir que no es puguin coalitzar de forma permanent, mantenint, com és natural, la seva naturalesa respectiva, per sobreviure junts i, de passada, fer molt més difícil una victòria per majoria absoluta del PP i/o una aliança de centredreta entre conservadors i UM. Aquesta ha estat, de fet, la gran victòria del Bloc el 2007, a pesar del fracàs electoral.

La mera concentració del vot declinant de cada partit sota una sola candidatura permeté assegurar els 4 escons per Mallorca que evitaren la majoria absoluta de Jaume Matas. Dit d’una altra manera, sense el Bloc Matas seguiria governant, amb tot el que això hagués suposat. Per al 2011 l’objectiu no pot ser cap altre diferent, perquè és l’essència de les dues formacions bàsiques del Bloc, PSM i EU.

Però és que, a més, qualsevol altre experiment conduiria el PSM a una situació de risc màxim, perquè després dels molts anys de despistar el gruix de l’antic votant, amb la conseqüent fugida massiva, es presentaria a les urnes amb serioses probabilitats o de desaparèixer de les institucions autonòmiques o de quedar tan disminuït que seria com entrar en capella.

Si el congrés al final referma l’aposta que fa la ponència política serà la decisió més encertada que pugui prendre el PSM. De fet, l’única que ara pot prendre amb tranquil·litat perquè, entre d’altres raons, ja no té l’afegit més dretà –o no tant d’esquerres, com es vulgui– que li fugí després del congrés anterior. Ara és un partit més homogeni. Clarament esquerrà. I un partit ideològicament així ha de tenir clar, per nacionalista que també sigui, que sempre serà allò que ha estat el PSM.

Un vas comunicant amb el PSOE. Més de trenta anys d’aquesta realitat electoral no la canvia el voluntarisme nacionalista. El Bloc acull còmodament aquesta realitat, per molt que en públic mai no es reconegui –com és lògic–, i alhora permet que el PSM s’allunyi d’experiments fracassats que interessen tant a la dreta com el de la unitat nacionalista.