Cent quarant-set mil alumnes de les Illes Balears comencen avui les classes. Ho faran, un curs més, sense gaudir de les mateixes oportunitats que els escolars d’altres comunitats autònomes. Barracons, aules massificades i manca de recursos educatius suficients seran la cara visible d’un mal crònic que afecta l’ensenyament —com tots els àmbits de la societat illenca— : el dèficit de finançament.

No debades, i malgrat els esforços de la comunitat educativa, la nostra és una de les autonomies amb un major índex de fracàs escolar. L’any 2007, tres de cada deu alumnes abandonaren els centres sense haver obtingut el títol d’ESO i, dels restants, quatre de cada deu no acabaren aquests estudis a l’edat que pertocava.

Balears no es pot permetre la continuïtat d’un fracàs col·lectiu que aboca el país a un futur ben poc esperançador. Sense els doblers necessaris, però, ben poca cosa s’hi podrà fer. El repte de l’ensenyament, doncs, passa per aconseguir que les nostres institucions gestionin tots els recursos que genera el treball de tots plegats.