L’any 2006, els Estats Units van voler, per primer cop en la seva història, fer de l’anglès la llengua nacional. La iniciativa va partir del republicà d’Oklahoma James M. Inhofe, que volia assegurar que el govern federal s’expressés només en anglès; poc després, un demòcrata hispà, Ken Salazar, presentà un projecte de llei on es deia que "l’anglès era la llengua d’unificació", però que aquesta no havia de disminuir o d’ampliar els drets multilingües que ja existien.

Finalment cap de les dues propostes va acabar sent aprovada, és a dir, que els USA no tenen encara cap llengua oficial, almenys a nivell federal. Cadascun dels estats, però, pot oficialitzar el que vulgui, i així ho ha fet la majoria, tot i que hi ha recursos judicials pendents pel que fa a Alaska, mentre que a Califòrnia hi segueix havent documents oficials en espanyol, xinès, coreà, tagal, persa, rus, vietnamita o tailandès.

Alguns estats són, llei en mà, bilingües, o fins i tot trilingües: Hawaii (l’anglès i el hawaià); la Samoa Americana (samoà i anglès); Puerto Rico (anglès i espanyol); i les Illes Marianes del Nord (anglès, chamorro i carolí). D’altres no han aprovat cap idioma oficial, encara que la seva realitat és bilingüe: Luisiana, Maine (anglès i francès), o Texas (anglès i espanyol).

Sense oblidar que les llengües dels indígenes són oficials o cooficials a moltes de les reserves índies, on se segueixen ensenyant a les escoles… Una realitat multiforme i riquíssima, on ningú creu tenir el dret d’imposar la seva llengua. El país de la llibertat no entén aquesta com els promotors i signants del manifest a favor del castellà, els quals sempre l’esgrimeixen com una eina per ocupar escassos espais que manté la llengua minoritària.

En nom de la llibertat d’elegir, s’oficialitza la persecució i s’esborra la realitat del català, el qual passaria a ser simplement optatiu a les escoles, mentre que mai es permetria el mateix del castellà. Als USA, només que hi hagi una petita comunitat d’alguns milers de parlants d’una llengua, se’ls permet mantenir-la i fomentar-la, sense que ningú senti amenaçada la seva realitat. Com deia Tocqueville: "l’avantatge dels americans és que han nascut lliures i iguals, en lloc d’arribar a ser-ho com nosaltres". I quan deia "nosaltres" ben segur que no pensava en les nostres latituds.