Les llengües d'Amèrica

Finalment cap de les dues propostes va acabar sent aprovada, és a dir, que els USA no tenen encara cap llengua oficial, almenys a nivell federal. Cadascun dels estats, però, pot oficialitzar el que vulgui, i així ho ha fet la majoria, tot i que hi ha recursos judicials pendents pel que fa a Alaska, mentre que a Califòrnia hi segueix havent documents oficials en espanyol, xinès, coreà, tagal, persa, rus, vietnamita o tailandès.

Alguns estats són, llei en mà, bilingües, o fins i tot trilingües: Hawaii (l’anglès i el hawaià); la Samoa Americana (samoà i anglès); Puerto Rico (anglès i espanyol); i les Illes Marianes del Nord (anglès, chamorro i carolí). D’altres no han aprovat cap idioma oficial, encara que la seva realitat és bilingüe: Luisiana, Maine (anglès i francès), o Texas (anglès i espanyol).

Sense oblidar que les llengües dels indígenes són oficials o cooficials a moltes de les reserves índies, on se segueixen ensenyant a les escoles… Una realitat multiforme i riquíssima, on ningú creu tenir el dret d’imposar la seva llengua. El país de la llibertat no entén aquesta com els promotors i signants del manifest a favor del castellà, els quals sempre l’esgrimeixen com una eina per ocupar escassos espais que manté la llengua minoritària.

En nom de la llibertat d’elegir, s’oficialitza la persecució i s’esborra la realitat del català, el qual passaria a ser simplement optatiu a les escoles, mentre que mai es permetria el mateix del castellà. Als USA, només que hi hagi una petita comunitat d’alguns milers de parlants d’una llengua, se’ls permet mantenir-la i fomentar-la, sense que ningú senti amenaçada la seva realitat. Com deia Tocqueville: "l’avantatge dels americans és que han nascut lliures i iguals, en lloc d’arribar a ser-ho com nosaltres". I quan deia "nosaltres" ben segur que no pensava en les nostres latituds.