Moments àtons

TW
0

Mentre TVE publicita la gran "festa" de la clausura dels Jocs de Pequín (per a avui a les 14 h.), les obertures de tots els informatius confirmen que la gent no està per gaire festes i, un cop més, que només les contradiccions ens permeten viure. També ahir vaig veure Roque Gistau, el president de l’Expo de Saragossa (a l’Aquí un amic, de Luis del Val, a la televisió aragonesa), contant que va visitar el voluntari més gran dels 30.000 que tenen, de 104 anys, que li va dir que per arribar-hi, a aquesta edat, el primer que s’ha de tenir és sort. I després (al DocuTVE) el Les claus (aquell programa també d’entrevistes amb el qual José Luis Balbín es va retrobar amb la televisió, el 1998!, i pel qual passaren Gorbachov, Armani o Benazir Bhutto) dedicat a Raimon. Hi apareix l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán dient que el cantant valencià triomfà "en els anys d’aquella modernitat, simbolitzada per l’armilla i el Ford Granada, que volia enterrar els resistents", i que Raimon posseeix "una modernitat que atiba". No entenc aquest darrer mot, que no existeix. Podria ser "atia" (que aviva les flames), o "atipa" (que carrega: no ho crec), o "atira" (atreu).