D’aquest país nostre diuen que ho té tot, però igualment fals seria dir que li manca de tot. Servidor. Però segons cap a on miris, aquesta mancança total apareix en l’horitzó com una possibilitat no gens desestimable. De dreta a esquerra o viceversa, la política regional presenta uns dèficits invasius que tendeixen a esdevenir endemismes. De la dreta en parlam tant cada dia, que no hauríem de donar per descomptat que la resta és una maquinària perfecta de progrés. Per començar, tenim una esquerra propensa a la desfeta en microorganismes i, per tant, amb capacitat cada dia més limitada d’intervenir en el curs de les coses. Tradicionalment, en aquest país l’esquerra podia jugar la carta de la cultura, treballava en el camp de les idees i fins i tot en nodria una bona part de l’espectre polític. Sense aquesta esquerra, no sabem si la dreta hauria acceptat la primera versió estatutària del paper de la llengua en la nostra comunitat. La feina de filtrar conceptes generals vinculats a la idea de nació, a la cultura, a la identitat, en les forces polítiques de centre i de dreta, des d’UM fins al PP, passant pel PSOE, justifica l’existència d’aquesta esquerra, però el fet que, per mantenir presència, s’hagi de presentar en forma de bloc –amb algunes implicacions incestuoses–, proclama una pèrdua de pes paral·lela al buidatge ideològic. Ara es percep una sensació d’ofec, de manca d’aire, sens dubte no atribuïble a les persones, sinó a un context general d’una esquerra que havia anat descuidant els afers realment substancials per dedicar totes les seves forces a qüestions d’estratègia i a aquesta forma de suïcidi que és la divisió com a passa prèvia a la subdivisió. Els astres han permès que, malgrat aquests afanys autodestructius, en aquests moments l’esquerra participi en tasques de poder, però en general no es pot dir que contribueixi decisivament a caracteritzar els governs en els quals participa. La presència de l’esquerra en governs en coalició amb el PSOE i UM resulta una mica trista i frustrant, anèmica, sense fesomia, sense temperament, perquè no permet visualitzar unes aportacions que s’esperaven més coherents amb les idees i menys obsequioses amb els protocols pactistes. El problema no és tant que aquesta esquerra faci coses o en deixi de fer, sinó que marqui una línia i contribueixi a redreçar allò que tendeix a tòrcer-se. Que ve a ser quasi tot, des del subliminal missatge que Antich envià a la societat illenca per mitjà de la decisió presa a Son Espases, passant per l’asfíxia del COFUC o la debilitació de la llengua en la seva reubicació estatutària, fins a la construcció d’habitatges en terreny rústic. És clar que l’esquerra ha de governar amb el govern, però els electors hem de saber que aquesta esquerra dota l’acció de govern d’un grau superior de qualitat. Si no, aquesta electors poden acabar preguntant-se quina diferència hi ha entre un govern del PSOE i un altre amb el PSOE i l’esquerra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ahir llegia un document sobre el moviment agermanat, que rebé aquest nom pel tractament proper que professaven els qui n'eren membres. Si els qui estimam la terra i la llengua no ens tractam com a germans, no en sortirem.
Lo de Son Espases estava cantat. Es molt fàcil prometre i després oblidar el que s'ha promès. Jo sincerament crec que el problema es que es fan els pactes en contra del PP i no a favor dels ciutadans.
Han donat un molt dolent exemple de "cadirisma"; crec de tot cor, que lo de Son Espases era fonamental, i que no havien de formar part del govern=Jo a les proximes eleccions votare en blanc.-Toni P.-PS=Magnific article Sr.Frontera.
Mestre Frontera, subscric gairebé sempre tot el que deis. Pens que cal insistir en el tema de l´atomització kamikaze del pensament nacionalista. Però em neg a assumir la defensa de la cultura com a patrimoni únic de l´esquerra. No deixem que el fet que la dreta d´aquest país hagi estat, i sigui encara, majoritàriament i desacomplexadament analfabeta, ens obnubili els sentits, fent-nos caure de nou en el parany de l´esquema esquerra-dreta.
Deixant de votar anirem enlloc, estimadets? Critiquem tot el que vulguem, que per això estam en democràcia, però sens dubte votem. Si podem evitar bregues intestines i comentaris escatològics entre nosaltres, millor. I si podem evitar fer demagògia respecte als futurs pactes d´UM, molt millor encara.
Pel que fa al vot, un servidor creu que ja són majoria els qui voten "a la quantra". Saben qui no volen, però cap dels altres els diu res.
O. Crespí: Que t'arromengues molt tu? Perquè si és així aviat tendràs les mans plenes de merda, si no les hi tens ja; perquè és el que jo he vist a partits i a sindicats. Mentre hi hagi gent com tu, que vota "el que creu millor" sense cap esperit crític (jo diria que molts voten el que creuen menys dolent), tot seguirà igual: arribistes al poder. C.Adrover: El pacte PSOE-UM no seria pitjor sense el Bloc, seria impossible. I això és el que emprenya, que no hagin fet valer les seves cartes. Som poquets, però imprescindibles. I què hem vist fins ara: renúncies i més renúncies, i silenci còmplice, no fos cosa... I em deman: Heu llegit l'article? Perquè amb més lucidesa no es pot explicar. Enhorabona Sr. Frontera.
tSi es deixa de votar el que es creu millor tenint la certesa que tanmateix guanyarà el PP o bé UM li donarà suport i tot tornarà a ser igual.... és que potser hi ha gent que li agrada que governi PP-UM i així es pot queixar que no li agrada el que hi ha; això si sense arromengar-se gens ni fer res més que criticar i queixar-se. Potser el problema de molts "esquerranosos" és que sou masoques.
Jo crec que la frase no és: "Amb el PP seria pitjor", sinó que el pacte PSOE-UM "sense el Bloc seria pitjor". Ja està bé d'autoflagel·lacions contínues. Una cosa és la crítica i voler espavilar els que baden, i l'altra llevar-los la pell.
Jo ja faig comptes deixar de votar el Bloc. De fet, faig comptes deixar de votar. Tenc la sensació, per no dir l'evidència, que "els meus representants" s'aferren a la bona vida d'una manera desesperada, prediquen el que no fan i renuncien a les idees que diuen defensar amb l'excusa que pitjor seria un govern del PP. Tanmateix, amb corrupció o sense, el PP tornarà a governar i aquests parèntesi de pseudoprogresisme inoperants i popones només acaben frustant les minses expectatives que l'electorat més conscienciat havia dipositat en aquests polítics. De gent com jo en conec a cabassos i molts d'ells ja fa anys que han deixat de votar. Hi ha dues premises bàsiques per als qui estimam aquesta terra: llengua i territori. Si ja es renuncia a elles, què ens queda? A la propera legislatura, no ho dubteu, tornarà a guanyar el PP. I si no guanya, UM li donarà suport. I hauran tornat a passar quatre anys i cada vegada serem més un poble despersonalitzat i mediocre, com el passa als pobles plens de venuts i de venals. Vergonya, cavallers, vegonya!