Es veia venir que això del finançament autonòmic acabaria com una tómbola. És a dir, en una petició de desitjos en certa manera inconnexa on cadascú apostaria en funció dels seus interessos de partit. I hom es demana per què. I també si és això el que interessa més a la nostra butxaca.
¿Què s’estimaria més vostè, que els seus representants es posessin d’acord, elaboressin una estratègia conjunta i sumessin esforços en base a una argumentació raonada per aconseguir una millora substancial; o contràriament, que cadascú per separat es dirigís a la població individualment per fer-li saber que el seu grup és el més raonable i el que demana més per a ells? Llegim les declaracions de cada partit i comprovem com no n’hi ha dues que coincideixin.
Cadascú ha "elaborat" en funció d’uns "càlculs aproximats" quina és la quantitat que hauria de rebre la nostra comunitat amb el nou sistema. Sembla ser que el PP apunta que la xifra que ens correspon es trobaria entre els cinc-cents i els mil milions d’euros més a l’any. Més precisa, Unió Mallorquina dispara a partir de sis-cents cinquanta més. El PSM, set-cents més. I del PSOE s’assegura que encara no ha avançat cap xifra.
Ara bé, en diferents declaracions, de fa ja uns mesos, es comentava des d’aquesta formació i amb cautela que s’hauria d’aconseguir rebre, si més no, a partir de dos-cents milions. La justificació d’aquestes quantitats, com poden suposar, cadascú la fa a la seva mida. I allò que cruix no són les argumentacions, sinó els seus resultats tan dispars. I és que, quan es tracta de números, hom està acostumat a les matemàtiques, aquelles del "dos més dos fan quatre", i que, quan resols una equació, sempre que operis adequadament, el resultat sempre surt el mateix, independentment del procediment que s’hagi usat.
Els nostres benvolguts representants haurien de comptar amb el fet que el proper sistema sortirà d’una negociació a divuit bandes o, si es vol, disset més una, aquesta darrera la del govern central. I que, a part de comptar amb les diferents possibilitats numèriques que aportarà cadascun d’ells, totes elles molt lloables, cada comunitat aportarà també amb el seu arsenal d’argumentaris. I, per tant, hauran d’arribar a un acord. És a dir, sempre, a una posició de compromís. És evident que, objectivament, els ciutadans de les Illes hem estat en la posició més baixa del rànquing per habitant. I que això no ha estat ni un any, ni dos, ni tres.
És també de justícia que el nou sistema disminueixi de forma substancial les diferències per càpita que hi ha entre els ciutadans de les comunitats. Ara bé, ¿no aconseguiríem un millor resultat si fóssim capaços, tots, d’arribar a una xifra única amb uns arguments compartits i sòlids, i no que cadascun des de la seva trinxera llanci bales, així de fogueig, per quedar bé davant la seva potencial clientela illenca?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.